sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
- INFORMACIÓ DE BASE - INFORMACIÓN DE BASE - INFORMACIONS ANY / INFORMACIONES AÑO 2011 - 2012 - 2013 - 2014 ----- ACTE RECORDATORI 2015
BALANÇ DE L'ANY 2015 ---- BALANCE DEL AÑO 2015 ---- JAPAN 2015 SUMMARY REPORT ---- JAPAN  JAPAN2015SUMARYREPORT
FUKUSHIMA ARTICLES - FUKUSHIMA ARTÍCULOS 

JAPÓ 2015. INFORME RESUM


Un informe de la companya Keiko N., ciutadana japonesa resident a Barcelona.

L'11 d'agost de 2015, la Central Nuclear d'Sendai va començar a funcionar de nou, donant per finalitzat el període de "Japó sense Nuclears" que ha durat 23 mesos, el que ha demostrat que perquè el país funcionés no és necessària per a res l'energia nuclear.

El 2012, durant el període en què el Partit Democràtic del Japó (PDJ) va tenir el govern, el Partit Liberal Democràtic (PLD) va insistir a afegir la frase "contribuir a la seguretat nacional" al redactat de la Llei Fonamental d'Energia Atòmica. El 2009 el PDJ havia aconseguit un canvi de govern per la primera vegada al Japó des de 1955. Però al desembre de 2014 el poble japonès va tornar a elegir el PLD; a causa de les mesures poc precises sobre la situació de l'energia nuclear i, sobretot, per la lentitud en revitalitzar l'economia.

Tot i que la participació va ser la menor en la història del Japó, el PLD va obtenir la majoria absoluta i, sota el lideratge de Shinzo Abe, està manipulant els principals mitjans de comunicació per propagar la idea que hi ha una amenaça per part de la Xina i les dues Corees; remarcant l'atenció en la "seguretat nacional", ha aprovat les lleis de protecció de Secrets d'Estat i de Defensa Col·lectiva, anomenades "les Lleis de Guerra" per part de l'oposició civil. La protesta contra les nuclears s'enquadra avui en el moviment contra la guerra.

Han transcorregut gairebé 5 anys des de l'accident de Central Nuclear de Fukushima Daiichi. El govern ha pujat el límit legal de contaminació radioactiva a 20mSv/any, 20 vegades més alt que els estàndards internacionals, per reduir poc a poc l'ajuda econòmica a les persones afectades. Els governs de les zones afectades demanen a la gent que un cop va marxar de les seves cases que retornin.

La radiació provoca efectes estocàstics (comprovables però que apareixen a l'atzar) durant anys, i no sempre afecten igual a tots els que s'han exposat a la mateixa quantitat de radiació. Se sap que la radioactivitat afecta molt més als nens. Moltes famílies, algunes trencades, han decidit no tornar. No només a la prefectura de Fukushima, sinó en gran part de la zona oriental del Japó, que inclou Tòquio, es troben "punts calents", llocs on es detecten nivells superiors als 5 mSv / any, que és el límit de la zona controlada de radiació.

A les àrees locals on es detecta un nivell de contaminació de 0.23µSv / hora, o superior, s'elabora un pla de descontaminació, un pla que, segons el govern, es realitzarà tard o d'hora. Aquest pla, però, deixaran les muntanyes tal com estan contaminades. Japó és un país amb moltes muntanyes, des d'on l'aire segueix transportant materials radioactius a les zones residencials un cop realitzada la descontaminació.

A més, els reactors danyats segueixen desprenent 10 milions d'Becquereles diaris que emeten els materials radioactius. L'aire des de la Central augmenta la seva radioactivitat cada vegada que els treballadors remouen la runa. Una tasca que encara continua a la central nuclear de Fukushima Daiichi després de gairebé 5 anys.

La descontaminació significa rentar les carreteres i les cases amb aigua a alta pressió (l'aigua contaminat va, per descomptat, a la mar), i treure una capa superior de terra de la terra contaminada. La terra contaminada es diposita en una bossa contenidor flexible d'1 tona, que es col·loca en l'emmagatzematge temporal o, en molts casos, es deixa en el lloc que s'acaba de "descontaminar".

El govern té pla de construir un dipòsit de residus radioactius en cada prefectura de l'Est del Japó, però, en l'actualitat no s'ha decidit ni tan sols la seva ubicació. A la prefectura de Fukushima, la construcció d'emmagatzematge "provisional" de 16 milions de quilòmetres quadrats es va iniciar al febrer de l'any passat. El govern "va prometre" que seria una emmagatzematge "temporal", i que traslladaran els residus al cap de 30 anys.

http://www.nikkei.com/article/DGXZZO82744370T00C15A2000000

L'11 de setembre de 2015, una tempesta de pluja va colpejar l'Est del Japó; vuit persones van morir. Algunes bosses contenidores que havia estat col·locat en tota la àrea afectada a l'Orient del Japó es van inundar i altres es van obrir. Al Japó, a més dels terratrèmols, els tifons es repeteixen sovint cada any. La "descontaminació" realment NO descontamina, sinó que es limita a recollir els materials radioactius, una part dels quals, finalment, desembocaran al mar.

El 26 d'octubre de 2015, TEPCO va anunciar el final de la construcció del mur impermeable al voltant dels quatre reactors danyats. Segons TEPCO aquest mur redueix el cabal de l'aigua contaminada que des del març de 2011 desemboca al mar fins a una quarantena part (1/40). S'han trigat 17 mesos per construir-lo, però només un mes més tard de la seva finalització, el 25 de novembre de 2015, ja s'ha trobat que té 20 cm d'inclinació en algunes zones.

https://actualidad.rt.com/ultima_hora/192610-muro-protector-fukushima-inclinar?fb_comment_id=1097973140214226_1098748740136666#f1172b07e8

http://www.tepco.co.jp/en/decommision/planaction/seasidewall/index-e.html

Vídeo del mur: http://www.tepco.co.jp/tepconews/library/archive-j.html?video_uuid=uqu17552&catid=69619


La central Nuclear de Fukushima Daiichi es va construir al costat de l'Oceà Pacífic, llevant de 20 a 25 metres de profunditat de terra a un altiplà per facilitar l'entrada d'aigua de refrigeració; el resultat és que l'aigua subterrània que vénen de les muntanyes flueix sota la central per sortir al mar. Després de l'accident, l'aigua entra als edificis subterranis dels reactors danyats, i es barreja amb l'aigua molt contaminada que circula per refredar el combustible fos. Una part de l'aigua, a continuació, és filtrada per un sistema que pot eliminar alguns tipus de material nuclear i es torna a utilitzar per a la refrigeració, i una altra part es recull en els gegantins tancs que van ocupant, a poc a poc, tota una enorme àrea al voltant de la central. L'aigua restant va a la mar. La contaminació del mar seguirà mentre segueixi la refrigeració del combustible fos amb aigua, un procés que continuarà durant aproximadament 40 anys.

Aviat es compliran cinc anys des de l'accident. L'examen de detecció de càncer de tiroide als nens i nenes a la prefectura de Fukushima ha entrat a la segona ronda.En aquesta segona ronda de cribratge s'han detectat 15 casos de càncer; una evidència que ja no es pot considerar que la xifra alta és per l '"efecte del cribratge". A més, a l'octubre de 2015, el Dr. Toshihide Tsuda, epidemiòleg de la Universitat de Okayama va publicar un article en què conclou que "s'ha detectat un excés d'incidència de càncer de tiroide." I afegeix que "seria impossible no atribuir l'augment a la radiació."

Resum de l'article (en anglès) http://www.ourplanet-tv.org/files/2015100801.pdf

Vídeo de la conferència (en japonès amb traducció anglès) https://www.youtube.com/watch?v=NORBfsfSxV8

Gràfic: comparació amb els casos de Txernòbil: http://www.ourplanet-tv.org/?q=node/1989

Tot i els molts obstacles existents, moltes persones tenen por a la radioactivitat i continua vivint lluny de la seva pròpia terra. Corren rumors sobre morts d'algunes celebritats joves per insuficiència cardíaca o per càncer. Per descomptat, res d'això s'atribueix als efectes de la radiació. Els mitjans de comunicació no diuen res al respecte.

També a l'octubre de 2015, la Sra. Chiyo Nohara (de 60 anys), una dels autors que van publicar en 2012 un excel·lent article de recerca titulat "Els impactes biològics de l'accident nuclear de Fukushima a la papallona Pseudozizeeria Maha", un article que revelar l'impacte radioactiu sobre la genètica i la fisiologia d'aquesta papallona, va morir d'insuficiència cardíaca aguda. Després de l'accident ella havia estat moltes vegades en les àrees contaminades per col·leccionar les papallones per la seva investigació. Era una extraordinària investigadora.

L'article pot llegir-se en http://www.nature.com/articles/srep00570

Vídeo de Investigadora Chiyo Nohara (en alemany) https://www.youtube.com/watch?v=HgZlaStDX_E

Mentre molta gent passa els dies amb ansietat, els que creuen que està tot controlat són la majoria a la zona contaminada. A les escoles els nens mengen el menjar que està feta amb ingredients locals. Reben classes de natació en una piscina on s'excedeix el nivell de 1µSv / hora, els alumnes caminen descalços pel terra de formigó. (El dosi de la zona controlada de radiació són 0,6µSv / hora.) La polèmica Ruta Nacional N º 6, que travessa la zona d'exclusió va ser reoberta al setembre de 2015 (la distància més propera de la ruta a la central es 2 , 5 km.) Estudiants voluntaris locals realitzen la neteja d'aquesta ruta.

Una conseqüència de l'accident nuclear ha estat que moltes persones han reconegut com estimaven la seva terra. Alguns surten d'ella perquè l'estimen, uns altres es queden perquè també l'estimen. Els que queden volen creure, i es convencen que la contaminació no està tan malament, i critiquen els que denuncien el perill. Temen que aquest tipus de manifestacions produeixi "rumors perjudicials" que impedeixin la reconstrucció. Hi ha poca comunicació entre els dos grups socials. Semblen existir dos mons paral·lels al Japó després de cinc anys de catàstrofe nuclear. Viuen en el mateix país, però amb una consciència totalment diferent.
 
 
inici - inicio - top
JAPÓN 2015. INFORME RESUMEN.

Un informe de la compañera Keiko N., ciudadana japonesa residente en Barcelona
.

El 11 de agosto de 2015, la Central Nuclear de Sendai comenzó a funcionar de nuevo, dando por finalizado el período de "Japón sin Nucleares" que ha durado 23 meses, lo que ha demostrado que para que el país funcionara no es necesaria para nada la energía nuclear .

En 2012, durante el período en que el Partido Democrático de Japón (PDJ) tuvo el gobierno, el Partido Liberal Democrático (PLD) insistió en añadir la frase "contribuir a la seguridad nacional" al redactado de la Ley Fundamental de Energía Atómica. En 2009 el PDJ había conseguido un cambio de gobierno por la primera vez en Japón desde 1955. Pero en diciembre de 2014 el pueblo japonés volvió a elegir al PLD; a causa de las medidas poco precisas sobre la situación de la energía nuclear y, sobre todo, por la lentitud en revitalizar la economía.

A pesar de que la participación fue la menor en la historia de Japón, el PLD obtuvo la mayoría absoluta y, bajo el liderazgo de Shinzo Abe, está manipulando los principales medios de comunicación para propagar la idea de que existe una amenaza por parte de China y las dos Coreas; remarcando la atención en la "seguridad nacional", ha aprobado las leyes de Protección de Secretos de Estado y de Defensa Colectiva, llamadas "las Leyes de Guerra" por parte de la oposición civil. La protesta contra las nucleares se encuadra en el movimiento contra la guerra.

Han transcurrido casi 5 años desde el accidente de Central Nuclear de Fukushima Daiichi. El gobierno ha subido el limite legal de contaminación radioactiva a 20mSv/año, 20 veces más alto que los estándares internacionales, para reducir poco a poco la ayuda económica a las personas afectadas. Los gobiernos de las zonas afectadas piden a la gente que una vez se marchó de sus casas que retornen.

La radiación provoca efectos estocásticos (comprobables pero que aparecen al azar) durante años, y no siempre afectan igual a todos los que se han expuesto a la misma cantidad de radiación. Se sabe que la radiactividad afecta mucho más a los niños. Muchas familias, algunas rotas, han decidido no volver. No sólo en la prefectura de Fukushima, sino en gran parte de la zona oriental del Japón, que incluye Tokio, se encuentran "puntos calientes", lugares donde se detectan niveles superiores a los 5 mSv/año, que es el limite de la zona controlada de radiación.

En las áreas locales donde se detecta un nivel de contaminación de 0.23µSv/hora, o superior, se elabora un plan de descontaminación, un plan que, según el gobierno, se realizará tarde o temprano. Ese plan, sin embargo, dejarán las montañas tal como están contaminadas. Japón es un país con muchas montañas, desde donde el aire sigue transportando materiales radiactivos a las zonas residenciales una vez realizada la descontaminación.

Además, los reactores dañados siguen desprendiendo 10 millones de Becquereles diarios que emiten los materiales radiactivos. El aire desde la Central aumenta su radiactividad cada vez que los trabajadores remueven los escombros. Una tarea que todavía continua en la central nuclear de Fukushima Daiichi después de casi 5 años.

La descontaminación significa lavar las carreteras y las casas con agua a alta presión (el agua contaminado va, por supuesto, al mar), y quitar una capa superior de suelo de la tierra contaminada. La tierra contaminada se deposita en una bolsa contenedor flexible de 1 tonelada, que se coloca en el almacenamiento temporal o, en muchos casos, se deja en el lugar que se acaba de "descontaminar".

El gobierno tiene plan de construir un depósito de residuos radioactivos en cada prefectura del Este de Japón, pero, en la actualidad no se ha decidido ni tan solo su ubicación. En la prefectura de Fukushima, la construcción de almacenamiento "provisional" de 16 millones de kilómetros cuadrados se inició en febrero del año pasado. El gobierno "prometió" que sería una almacenamiento "temporal", y que trasladarán los residuos al cabo de 30 años.

http://www.nikkei.com/article/DGXZZO82744370T00C15A2000000/

El 11 de septiembre de 2015, una tormenta de lluvia golpeó el Este de Japón; ocho personas murieron. Algunas bolsas contenedoras que había sido colocado en toda la área afectada en el Oriente de Japón se inundaron y otras se abrieron. En Japón, además de los terremotos, los tifones se repiten a menudo cada año. La "descontaminación" realmente NO descontamina, sino que se limita a recoger los materiales radiactivos, una parte de los cuales, finalmente, desembocarán en el mar.


El 26 de octubre de 2015, TEPCO anunció el final de la construcción del muro impermeable alrededor de los cuatro reactores dañados. Según TEPCO este muro reduce el caudal del agua contaminada que desde el marzo de 2011 desemboca en el mar hasta una cuarentava parte (1/40). Se han tardado 17 meses para construirlo, pero solo un mes más tarde de su finalización, el 25 de noviembre de 2015, ya se ha encontrado que tiene 20 cm de inclinación en algunas zonas.

https://actualidad.rt.com/ultima_hora/192610-muro-protector-fukushima-inclinar?fb_comment_id=1097973140214226_1098748740136666#f1172b07e8

http://www.tepco.co.jp/en/decommision/planaction/seasidewall/index-e.html

Video del muro: http://www.tepco.co.jp/tepconews/library/archive-j.html?video_uuid=uqu17552&catid=69619

La central Nuclear de Fukushima Daiichi se construyó al lado del Océano Pacífico, quitando de 20 a 25 metros de profundidad de tierra a una meseta para facilitar la entrada de agua de refrigeración; el resultado es que el agua subterránea que vienen de las montañas fluye bajo la central para salir al mar. Después del accidente, el agua entra a los edificios subterráneos de los reactores dañados, y se mezcla con el agua muy contaminada que circula para enfriar el combustible fundido. Una parte del agua, a continuación, es filtrada por un sistema que puede eliminar algunos tipos de material nuclear y se vuelve a utilizar para la refrigeración, y otra parte se recoge en los gigantescos tanques que van ocupando, poco a poco, toda una enorme área en torno a la central. El agua restante va al mar. La contaminación del mar seguirá mientras siga la refrigeración del combustible fundido con agua, un proceso que continuará durante aproximadamente 40 años.

Pronto se cumplirán cinco años desde el accidente. El examen de detección de cáncer de tiroides a los niños y niñas en la prefectura de Fukushima ha entrado en la segunda ronda. En esta segunda ronda de cribado se han detectado 15 casos de cáncer; una evidencia de que ya no se puede considerar que la cifra alta es por el "efecto del cribado". Además, en octubre de 2015, el Dr. Toshihide Tsuda, epidemiólogo de la Universidad de Okayama publicó un articulo en que concluye que "se ha detectado un exceso de incidencia de cáncer de tiroides." Y añade que "sería imposible no atribuir el aumento a la radiación."

Resumen del articulo (en inglés) http://www.ourplanet-tv.org/files/2015100801.pdf

Video de la conferencia (en japonés con traducción inglés) https://www.youtube.com/watch?v=NORBfsfSxV8

Gráfico: comparación con los casos de Chernobyl http://www.ourplanet-tv.org/?q=node/1989

A pesar de los muchos obstáculos existentes, muchas personas temen a la radiactividad y continúa viviendo lejos de su propia tierra. Corren rumores sobre muertes de algunas celebridades jóvenes por insuficiencia cardiaca o por cáncer. Por supuesto, nada de esto se atribuye a los efectos de la radiación. Los medios de comunicación no dicen nada al respecto.

También en octubre de 2015, la Sra. Chiyo Nohara (de 60 años), una de los autores que publicaron en 2012 un excelente articulo de investigación titulado "Los impactos biológicos del accidente nuclear de Fukushima en la mariposa Pseudozizeeria Maha", un artículo que reveló el impacto radiactivo sobre la genética y la fisiología de esta mariposa, murió de insuficiencia cardíaca aguda. Tras el accidente ella había estado muchas veces en las áreas contaminadas para coleccionar las mariposas para su investigación. Era una extraordinaria investigadora.

El articulo puede leerse en http://www.nature.com/articles/srep00570

Video de Investigadora Chiyo Nohara (en alemán) https://www.youtube.com/watch?v=HgZlaStDX_E

Mientras mucha gente pasa los días con ansiedad, los que creen que está todo controlado son la mayoría en la zona contaminada. En las escuelas los niños comen la comida que está hecha con ingredientes locales. Reciben clases de natación en una piscina donde se excede el nivel de 1µSv/hora, los alumnos andan descalzos por el suelo de hormigón. (El dosis de la zona controlada de radiación son 0,6µSv/hora.) La polémica Ruta Nacional N º 6, que atraviesa la zona de exclusión fue reabierta en septiembre de 2015 (la distancia más cercana de la ruta a la central es 2,5 km.) Estudiantes voluntarios locales realizan la limpieza de esta ruta.

Una consecuencia del accidente nuclear ha sido que muchas personas han reconocido cómo amaban su tierra. Algunos salen de ella porque la aman, otros se quedan porque también la aman. Los que quedan quieren creer, y se convencen de que la contaminación no está tan mal, y critican a los que denuncian el peligro. Temen que ese tipo de manifestaciones produzca "rumores dañinos" que impidan la reconstrucción. Hay poca comunicación entre los dos grupos sociales. Parecen existir dos mundos paralelos en Japón después de cinco años de catástrofe nuclear. Viven en el mismo país, pero con una conciencia totalmente diferente.
 
inici - inicio - top

JAPAN 2015 SUMMARY REPORT

By Keiko N., Japanese citizen who resides in Barcelona.

On August 11, 2015, Sendai Nuclear Power Plant began operating again, and "Japan without nuclear" period, which lasted 23 months, has finished. But it has shown clear evidence that Japan works perfectly without any nuclear energy.

In 2012 while Democratic Party of Japan (DPJ) was ruling the government, Liberal Democratic Party (LDP) insisted on adding the phrase "to contribute to National Security" in the amendment of national Atomic Energy Law. In 2009 DPJ had achieved a change in government in Japan for the first time since 1955. But in December 2014 the Japanese people elected LDP again; due to DPJ’s indecisive measures on the nuclear energy and, above all, slowness to revitalize the economy.
http://armscontrollaw.com/2012/07/24/japans-nuclear-law-and-national-security/

Although the turnout was the lowest in the history of Japan, LDP won absolute majority and under the leadership of Shinzo Abe, it is succeeding in manipulating the mainstream media to spread a “threat” from China and two Koreas. Stressing attention on "national security", LDP has approved State Secrecy Law and Collective Self-Defense Law, denominated "Laws of War" by the citizens in opposition. The gigantic protest against nuclear power has turned into antiwar movement today.

It has past almost five years since the accident at Fukushima Daiichi Nuclear Power Plant. Right after the accident the government has raised the legal limit of radioactive contamination to 20mSv/year, 20 times higher than international standards, and it is gradually reducing economic aids to the affected people. Now the local governments of the affected areas are recommending people who once left their homes to return.

Stochastic effects on ionizing radiation do not show up for years, and do not always affect equally those who have been exposed to the same amount of radiation. It is well known that children are much more sensitive to radioactivity. Many families, some broken, have decided not to return. "Hot spots" are found not only in Fukushima Prefecture, but also in many places in eastern Japan, including Tokyo, where more than 5 mSv/year are detected, which is the limit of Radiation Control Zone.

For the area where more than 0.23μSv/hour of radioactive contamination is detected, a decontamination plan is made, a plan that the government says  it will be carried out sooner or later. This plan, however, do not cover the contaminated mountains. Japan is a country with full of mountains, from where the air blows, carrying radioactive materials in the residential areas once decontaminated.

In addition, the crippled reactors continue shedding 10 million Bq of radioactive materials daily, which increases every time the workers remove debris in the Power Plant, a continuing task in the Fukushima Daiichi Nuclear Plant after nearly five years.

Decontamination means cleaning streets and houses with high-pressure water (contaminated water goes to, of course, the ocean) and removing a top layer of contaminated soil. The contaminated soil is deposited in flexible bulk containers of 1 ton, which are placed in a temporary storage or in many cases, left in the place, which has just been "decontaminated".

The government has a plan to build a radioactive waste repository in each prefecture in eastern Japan, but even their locations have not been decided today. In Fukushima Prefecture the construction of "provisional" storage facility of 16 million square kilometers was launched in February last year. The government "promised" that the facility would be "temporary" and that the waste would be transferred out of the prefecture after 30 years.

http://www.nikkei.com/article/DGXZZO82744370T00C15A2000000

On September 11, 2015 a rainstorm hit eastern Japan; eight people died. Many containers were flooded and some were opened. In addition to earthquakes, typhoon often hits Japan each year. The word "decontamination" does not really mean de-contaminating, but merely collecting radioactive materials, some of which eventually go to the ocean.

On October 26, 2015 TEPCO announced the completion of Ice Wall construction around the four crippled reactors. According to TEPCO this wall reduces the flow of contaminated water into the sea to one fortieth  (1/40). It has taken 17 months to build it, but only a month later of its completion on 25 November 2015 it was found already leaning 20 cm in some parts.
http://www.tepco.co.jp/en/decommision/planaction/seasidewall/index-e.html
http://www.tepco.co.jp/tepconews/library/archive-j.html?video_uuid=uqu17552&catid=69619
http://www.zerohedge.com/news/2015-11-29/newly-completed-fukushima-containment-wall-already-slightly-leaning

Fukushima Daiichi Nuclear Power Plant was built next to the Pacific Ocean, taking off 20 to 25 meters deep land on the cliff to facilitate cooling water entry, resulting that the groundwater from mountains flows under the Plant in order to go out to the sea. After the accident, the water enters into the underground buildings of the crippled reactors and gets mixed with highly contaminated circulating water to cool the melted fuel. Part of the water is filtered by the System that can eliminate some types of nuclear material and re-used for cooling; other part is saved in huge tanks that are occupying enormous Plant cite. The remaining water goes into the ocean. The radioactive contamination of the Pacific Ocean will continue while the melted fuel is being cooled by water, a process that will go on for approximately 40 years.

It will soon be five years since the accident. The screening test given children in Fukushima Prefecture to detect thyroid cancer has entered its second turn, by which 15 cases have been detected. This is clear evidence that the high cancer rates (30 fold) cannot be considered as "screening effect." In October 2015 Dr. Toshihide Tsuda, an epidemiologist in the University of Okayama published an article in which he concludes stating "an excess incidence of thyroid cancer has been detected," adding his comments; "it would be impossible not to attribute the radiation."

Summary of the article
http://www.ourplanet-tv.org/files/2015100801.pdf

Video conference (in Japanese with English interpretation)
https://www.youtube.com/watch?v=NORBfsfSxV8

Graph: comparison with the case of Chernobyl
http://www.ourplanet-tv.org/?q=node/1989

Many people are afraid of radioactivity and, despite numerous obstacles, they continue to live away from their homeland. There are rumors about young celebrity died of heart failure or cancer. Of course, none of this is attributed to effects of radiation. The media do not mention anything about it…

In October 2015, Ms. Chiyo Nohara (60), one of the authors who published in 2012 an excellent research paper entitled "The biological impacts of the Fukushima nuclear accident on the pale grass blue butterfly" died of acute heart failure. After the accident she had often been in the contaminated area to collect the species for her research. She was an extraordinary researcher.

The article can be read in
http://www.nature.com/articles/srep00570

Video: Chiyo Nohara (in German)
https://www.youtube.com/watch?v=HgZlaStDX_E

While many spend days with anxiety, most of the people who live in the contaminated area believe that everything is under control. In primary schools children have school lunch made of local ingredients. Swimming lessons are given in school swimming pool where the radioactive level exceeds 1μSv/hour, the students are walking barefoot on the concrete floor. (Radiation Control Zone limit is 0,6μSv/hour.) The controversial National Route No. 6, which crosses the exclusion zone was reopened in September 2015 (the closest distance to the Plant is 2, 5 km.) Local students volunteer to clean this route.

One consequence of the nuclear accident must be that people have recognized how much they love their homeland. Some leave there because they love it, others stay because they also love it. Those who stay want to convince themselves that the contamination isn’t too bad, and tend to criticize those who denounce the danger. They are afraid that such comments will lead to "harmful rumors" that may impede reconstruction. There is little communication between the two social groups. It looks like two parallel worlds exist in Japan five years after nuclear catastrophe. They live in the same country at the same time, but with a completely different consciousness.

 
inici - inicio - top
INFORME2015JAPONES1
INFORME2015JAPONES2
INFORME2015JAPONES3
 
inici - inicio - top
fukushima 2015

Fukushima 2015, quart aniversari d'una catàstrofe nuclear que continua

Enfocar avui l'atenció en Fukushima, des de Catalunya i Espanya, significa enunciar la paraula clau que ho defineix tot: silenci.

Un silenci que no significa que a Fukushima no passi res, ben al contrari. Un repàs al període que va de l'11 de març del 2014 a l'11 de març del 2015, deixa moltes notícies a qual més inquietant, com que s'incrementen els casos de càncer de tiroides (una de les dues malalties “oficialment” reconegudes com vinculades a la radiació); que 4 anys desprès encara no es pot accedir (ni a distància) als nuclis en fusió dels reactors; o que un flux continu de 400.000 litres d'aigües altament contaminades per radiació s'aboca cada dia a l'oceà, entra a la carena d'aliments i arriba als éssers humans.

Aquests fets no tenen cabuda a les primeres planes d'agències informatives o a les obertures dels noticiaris, simplement s'ignoren. Aquí, molt poques persones, i molts pocs periodistes, fan seguiment sistemàtic i s'atreveixen a publicar informació de les seqüeles del que és la pitjor catàstrofe en la història de la indústria atòmica, que manté apagades les centrals atòmiques de Japó.

Si inquietants són les informacions ambientals i sanitàries, encara ho són més les socials; en aquest darrer any s'ha reafirmat el control governamental que fa del Japó una societat cada cop més vigilada, una societat en que l'editorial i l'autor d'un còmic que parla de problemes de salut de la població, són amenaçats directament pel primer ministre; una societat en que la majoria governamental treu una llei que amenaça amb penes de presó de fins 10 anys a funcionaris o ciutadans que "divulguin secrets d'Estat", i de 5 anys a periodistes que divulguin "informació classificada"; un govern que propaga l'exaltació nacionalista cap a “enemics” com “Xina” i “Corea”, al temps que canvia articles de la Constitució per autoritzar intervencions militars a l'estranger; que compta amb la complicitat d'una part de la societat.

Això explica que en una societat radiactivament contaminada els mitjans informatius pactin treure el tema atòmic de l'agenda de debat de les eleccions (desembre 2014), i no passi res; i que el director general de l'única empresa pública de radiodifusió declari que no portarà en cap cas la contrària al que digui el govern que l'ha anomenat, i que tampoc no hi passi res.

Allargar aquest llistat inquietant no té sentit. El silenci, la tònica dominant en tot el que es relaciona amb Fukushima, és el resultat d'una por que s'intenta imposar; una por fruit de polítiques molt concretes, acuradament dissenyades i calculadament executades, que responen a interessos de grups de pressió atòmics.

A Catalunya i a Espanya també hi ha silenci i interessos ben presents. Es manifesten quan els “debats” sobre política nuclear es porten a terme dins d'una sots-comissió secreta al Congrés dels Diputats, amb el vist-i-plau dels polítics i “representants socials” que hi participen; es manifesten també quan en nom dels “interessos nacionals” es declara que l'energia atòmica és estratègicament necessària “per a Catalunya”, i ningú no diu res en contra, o ajuda a tapar-ho per fer creure a una part de la societat que la culpa de tot la tenen els “enemics exteriors”.

Fa dos anys dèiem que “totes les nuclears es diuen Fukushima”. A Catalunya en tenim tres: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II; a Espanya quatre més: Cofrents, Trillo, Almaraz I i Almaraz II, i encara en podem tenir una altra que es diu Garoña.

Aquestes centrals atòmiques aboquen cada dia la seva quota de radiació al medi ambient i, per tant, a les persones; augmenten el volum de verí radioactiu cap al futur, incrementen el nombre d'armes atòmiques al món, i ens recorden que, gràcies a aquest silenci, en qualsevol moment podem derivar cap a la situació ambiental i social en que avui es troba el Japó.

En el quart aniversari us animem a trencar-lo.

TANQUEM LES NUCLEARS, I 100% ESTALVI, EFICIÈNCIA I RENOVABLES. Catalunya, 11 de març del 2015

ponents


public
  Fukushima 2015, cuarto aniversario de una catástrofe nuclear que continua.

Enfocar hoy la atención en Fukushima, desde Cataluña y España, significa enunciar la palabra clave que lo define todo: silencio.

Un silencio que no significa que en Fukushima no pase nada, todo lo contrario. Un rápido repaso del período del 11 de marzo de 2014 al 11 de marzo de 2015, revela noticias a cual más inquietante, como que se incrementan los casos de cáncer de tiroides (una de las dos enfermedades "oficialmente" reconocidas como vinculadas a la radiación); que 4 años después aún no se puede acceder (ni a distancia) a los núcleos en fusión de los reactores; o que un flujo continuo de 400.000 litros de aguas altamente contaminadas por radiación se vierte cada día en el océano, entra en la cadena alimenticia, y llega a los seres humanos.

Estos hechos no tienen cabida en las primeras páginas de agencias informativas o en las aperturas de los noticiarios, simplemente se ignoran. Muy pocas personas, y muy pocos periodistas, hacen seguimiento sistemático y publican información de las secuelas de la peor catástrofe de la industria atómica, la que mantiene apagadas las centrales de Japón.

Si inquietantes son las informaciones ambientales y sanitarias, aún lo son más las sociales; en este último año se ha reafirmado más el control gubernamental que hace del Japón una sociedad cada vez más vigilada, una sociedad en que la editorial y el autor de un cómic que habla de problemas de salud de la población, son amenazados directamente por el primer ministro; una sociedad en que la mayoría gubernamental saca una ley que amenaza con penas de prisión de hasta 10 años a funcionarios o ciudadanos que "divulguen secretos de Estado", y de 5 años a periodistas que divulguen "información clasificada"; un gobierno que anima la exaltación nacionalista hacia “enemigos” como "China" y "Corea", al tiempo que cambia artículos de la Constitución para autorizar intervenciones militares en el extranjero, que cuenta con la complicidad de una parte de la sociedad para hacerlo.

Esto explica que en una sociedad radioactivamente contaminada los medios informativos pacten sacar el tema atómico de la agenda de debate de las elecciones (diciembre de 2014), y no pase nada; y que el director general de la única empresa pública de radiodifusión declare que no llevará en ningún caso la contraria a lo que diga el gobierno que le ha nombrado, y que tampoco pase nada.

Alargar este listado inquietante no tiene sentido. El silencio es el resultado de un miedo que se intenta imponer; miedo que es el resultado de políticas concretas, cuidadosamente diseñadas y calculadamente ejecutadas, que responden a intereses de grupos de presión atómicos.

En Cataluña y en España el silencio y los intereses también están presentes, se manifiestan, cuando los "debates" sobre política nuclear se llevan a cabo dentro de una sub-comisión secreta en el Congreso, con el visto bueno de los políticos y "representantes sociales" que participan; se manifiestan también cuando en nombre de los "intereses nacionales" se declara que la energía atómica es estratégicamente necesaria "para Cataluña", y nadie dice nada en contra, o ayudan a taparlo para hacer creer que la culpa la tienen los "enemigos exteriores".

Hace dos años decíamos que "todas las nucleares se llaman Fukushima". En Cataluña tenemos tres: Ascó I, Ascó II y Vandellós II; en España cuatro más: Cofrentes, Trillo, Almaraz I y Almaraz II, y aún podemos tener otra que se llama Garoña.

Estas centrales vierten cada día radiación al medio ambiente y, por tanto, a las personas; aumentan el volumen de veneno radiactivo hacia el futuro, incrementan las armas atómicas en el mundo, y nos recuerdan que, gracias al silencio, en cualquier momento podemos derivar hacia la situación ambiental y social en que hoy se encuentra Japón.

En el cuarto aniversario os animamos a romperlo.

TANQUEM LES NUCLEARS, I 100% ESTALVI, EFICIÈNCIA I RENOVABLES.
Cataluña, 11 de marzo de 2015
- INFORMACIÓ DE BASE - INFORMACIÓN DE BASE
- INFORMACIONS ANY / INFORMACIONES AÑO 2011 - 2012 - 2013 - 2014
- BLOG "RESUMENES DE FUKUSHIMA" POR TSA ACTUALIZADO SEMANALMENTE. SEGUIMIENTO DE GRAN CALIDAD Y CON DETALLE
INICI - INICIO - TO TOP