sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
 
Les radiacions "rutinàries" dels reactors atòmics ----- Las radiaciones "rutinárias" de los reactores atómicos
COMUNICAT MOVIMENT IBÈRIC ANTINUCLEAR ----- COMUNICADO MOVIMIENTO IBÉRICO ANTINUCLEAR
MANIFEST: ELIMINACIÓ DEL TÍTOL SETÈ DEL DECRET ----- MANIFIESTO: ELIMINACIÓN DEL TÍTULO SÉPTIMO DEL DECRETO
 
VOLVER A INICIO - TORNAR A INICI
RESULTAT DEL SUPORT AL MANIFEST: 1040 PERSONES I ENTITATS


MANIFEST: ENS OPOSEM A LA LEGALITZACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA


Des de l'inici de l'energia nuclear s'ha tingut constància de què  el funcionament quotidià dels reactors emetia elements i compostos radioactius que podien afectar negativament la salut de les persones i de tots els éssers vius.

Des de la indústria nuclear s'ha insistit repetidament en què les dites emissions, anomenades de «baixes dosis», eren inofensives. A petició de persones i col·lectius diversos s'han fet estudis amb conclusions que han insistit un cop i un altre en la mateixa idea: que es tractava d'emissions innòcues. El més publicitat, l'"Estudi epidemiològic del possible efecte de les radiacions ionitzants derivades del funcionament de les instal·lacions nuclears i radioactives del cicle de combustible nuclear espanyoles sobre la salut de la població que resideix en la seva proximitat" (1), redactat l'any 2009 per l'Institut de Salut Carlos III, va ser presentat com una investigació "concloent" de què no hi havia relació entre les centrals nuclears i la salut de la població.

El passat 29 de novembre de 2016, a Catalunya, el govern del PDECAT i ERC va aprovar, com a part dels seus pressuposts per al 2017, el «Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l'impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics; de l'impost sobre begudes ensucrades envasades; de l'impost sobre grans establiments comercials, i de l'impost sobre les estades en establiments turístics» (2).

Aquest Projecte de Llei reconeix en el seu articulat, entre altres coses, que la «dispersió d'elements radiotòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones, (...)», i declara que volen cobrar un «impost» per les «emissions rutinàries (...) que es produeixen en la operació normal d'un reactor termonuclear». El Projecte de Llei suposa el reconeixement oficial  de què el funcionament quotidià dels reactors nuclears té impactes en la salut de la població.

Com a persones preocupades pels aspectes socials de la salut, tant de Catalunya com de qualsevol lloc, considerem inacceptable que una activitat considerada un perill per a les persones, no sigui objecte de prohibició o d'eliminació progressiva i que, en canvi, es reguli amb un «impost» que permetrà la seva continuïtat.

Un «impost» que, a més, té l'efecte pervers de què a major contaminació radioactiva més ingressos per al govern, i més tranquil·litat per a les companyies que la generen; companyies que poden recuperar la quantia de l'impost amb un increment de tarifes, per la qual cosa seria la ciutadania qui acabaria pagant el dret d'aquestes companyies a enverinar l'entorn amb radioactivitat.

En conseqüència demanem l’eliminació de tot el Capítol setè del Projecte de Llei, i les mencions que es fan de l'impost en altres parts del document. El govern de la Generalitat ha de renunciar a lucrar-se a costa de la salut de la població; és el mínim que es pot esperar d’un govern democràticament elegit.

Considerem que el que ha de fer un govern de Catalunya, escollit per representar la ciutadania, és suprimir aquesta font de malaltia i sofriment, fent servir tots els recursos legals de que disposa.

Catalunya, 5 de gener de 2017.

(1)https://www.csn.es/images/stories/actualidad_datos/especiales/epidemiologico/3_informe_final_2.pdf

(2) http://www.parlament.cat/document/bopc/181648.pdf




 
 
VOLVER A INICIO - TORNAR A INICI
RESULTADO DE APOYO AL MANIFIESTO: 1040 PERSONAS Y ENTIDADES
MANIFIESTO: NOS OPONEMOS A LA LEGALIZACIÓN DE LA CONTAMINACIÓN RADIACTIVA

Desde el inicio de la energía nuclear se ha tenido constancia de que el funcionamiento cotidiano de los reactores emitía elementos y compuestos radiactivos que podían afectar negativamente a la salud de las personas y de todos los seres vivos.

Desde la industria nuclear se ha insistido repetidamente en que dichas emisiones, denominadas de «bajas dosis», eran inofensivas. A petición de personas y colectivos diversos han hecho estudios con conclusiones que han insistido una y otra vez en la misma idea: que se trataba de emisiones inocuas. La más publicitada, el "Estudio epidemiológico del posible efecto de las radiaciones ionizantes derivadas del funcionamiento de las instalaciones nucleares y radiactivas del ciclo de combustible nuclear españolas sobre la salud de la población que reside en su proximidad" (1), redactado en 2009 por el Instituto de salud Carlos III, fue presentado como una investigación "concluyente" de que no había relación entre las centrales nucleares y la salud de la población.

El pasado 29 de noviembre de 2016, en Cataluña, el gobierno del PDECAT y ERC aprobó, como parte de sus presupuestos para el 2017, el "Proyecto de Ley de medidas fiscales, administrativas, financieras y del sector público; de creación del impuesto sobre el riesgo medioambiental de la producción, manipulación y transporte, custodia y emisión de elementos radiotóxico; del impuesto sobre bebidas azucaradas envasadas; del impuesto sobre grandes establecimientos comerciales, y del impuesto sobre las estancias en establecimientos turísticos »(2).

Este Proyecto de Ley reconoce en su articulado, entre otras cosas, que la "dispersión de elementos radiotóxicos genera un importante riesgo medioambiental y para las personas, (...)», y declara que quieren cobrar un "impuesto" por las «emisiones rutinarias (...) que se producen en la operación normal de un reactor termonuclear». El Proyecto de Ley supone el reconocimiento oficial de que el funcionamiento cotidiano de los reactores nucleares tiene impactos en la salud de la población.

Como personas preocupadas por los aspectos sociales de la salud, tanto de Cataluña como de cualquier otro lugar, consideramos inaceptable que una actividad considerada un peligro para las personas, no sea objeto de prohibición o de eliminación progresiva y que, en cambio, se regule con un «impuesto» que permitirá su continuidad.

Un «impuesto» que, además, tiene el efecto perverso de que a mayor contaminación radiactiva más ingresos para el gobierno, y más tranquilidad para las compañías que la generan; compañías que pueden recuperar la cuantía del mismo con un incremento de tarifas, por lo que sería la ciudadanía quien terminaría pagando el derecho de estas compañías a envenenar el entorno con radiactividad.

En consecuencia pedimos la eliminación de todo el Capítulo séptimo del Proyecto de Ley, y las menciones que se hacen del impuesto en otras partes del documento. El gobierno de la Generalitat tiene que renunciar a lucrarse a costa de la salud de la población; es lo mínimo que se puede esperar de un gobierno democráticamente elegido.

Consideramos que lo que debe hacer un gobierno de Cataluña, elegido para representar la ciudadanía, es suprimir esta fuente de enfermedad y sufrimiento, utilizando todos los recursos legales de que dispone.

Cataluña, 5 de enero de 2017.

(1)https://www.csn.es/images/stories/actualidad_datos/especiales/epidemiologico/3_informe_final_2.pdf

(2) http://www.parlament.cat/document/bopc/181648.pdf


 
 

COMUNICAT.

EL MIA ACUSA LA GENERALITAT CATALANA D'ACCEPTAR LA PROLONGACIÓ DE LES NUCLEARS


El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) acusa la Generalitat d'acceptar la prolongació de les centrals nuclears de Catalunya més enllà dels 40 anys, en introduir un impost nuclear sense reclamar el tancament d'aquestes plantes. El debat sobre els impostos nuclears és una cortina de fum per no parlar del calendari de tancament de les centrals.

La Generalitat de Catalunya ha introduït en els seus pressupostos la creació d'un impost que afectaria a la radioactivitat generada pels tres reactors nuclears catalans: Ascó I i II i Vandellòs II a Tarragona. Amb aquest impost s'espera recaptar 28.290.000 euros el 2017, que poden arribar a uns 60 milions d’euros anuals.

El MIA, integrat per unes 50 organitzacions portugueses i espanyoles, considera que els impostos nuclears, que gravarien la generació de substàncies radioactives, no suposen un impediment real per al funcionament de les centrals catalanes i signifiquen, de facto, una acceptació de la prolongació del funcionament dels tres reactors catalans més enllà dels 40 anys, si no s'exigeix el seu tancament paral·lelament a la introducció dels impostos.

Els permisos d'explotació dels dos reactors d'Ascó expiren al setembre de 2021 i compleixen 40 anys de funcionament el 2023 i 2025, respectivament. Vandellòs II compleix 40 anys el 2027 i el seu permís d'explotació expira el juliol de 2020. La indústria nuclear espanyola es troba en ple pols per allargar el funcionament del parc nuclear fins als 60 anys. El motiu és clar: les centrals ja amortitzades produeixen enormes beneficis que surten de la butxaca dels consumidors. Els tres reactors catalans produeixen als seus propietaris gairebé 3 milions d'euros de beneficis nets diaris. D'aquí l'interès per perllongar el seu funcionament. La recaptació de l'impost estimada per al 2017 suposaria només l'import econòmic d'uns 10 dies de funcionament de les centrals, absolutament insuficient per ser dissuasori.

Els impostos establerts per la Generalitat estan dissenyats per no patir la suspensió per part del Tribunal Constitucional, com ja ha passat en altres ocasions, com per exemple en el cas del Govern de Castella-la Manxa en l'època de Bono, que fins i tot va haver de tornar part dels diners recaptats. Contrasta aquesta suspensió de l'impost castellanomanxec amb l'acceptació de l'impost instaurat per la Generalitat valenciana en l'època del PP, que segueix en vigor en l'actualitat. Els govern autonòmics no tenen competències sobre emmagatzematge de residus radioactius però sí sobre temes ambientals: l'impost grava l'impacte ambiental de la radioactivitat generada per les centrals.

El reconeixement implícit, en l'impost de la Generalitat, de què  les emissions rutinàries dels reactors nuclears tenen un impacte sobre la salut, una cosa llargament denunciada des del moviment ecologista, suposa un pas endavant respecte a la negació continuada d'aquest fet; el que aquest reconeixement es realitzi només per cobrar un impost, sense considerar les implicacions per a la salut i la seguretat, vol dir que el pas es fa en la direcció equivocada.

L'establiment d'aquest impost per part de la Generalitat, sense una exigència simultània d'un calendari de tancament i una pressió política sobre el Govern espanyol, suposa, de facto, l'acceptació de la prolongació del funcionament del parc nuclear més enllà dels 40 anys. D'alguna manera s'accepta que es pot posar remei als impactes generats per les centrals amb un impost que gravi aquests impactes, passant per alt el fet que avui en dia és possible procedir al tancament escalonat de les centrals sense que perilli el subministrament d'electricitat .

Barcelona, Madrid, Lisboa. 11 de gener 2017

 
VOLVER A INICIO - TORNAR A INICI


COMUNICADO.

EL MIA ACUSA A LA GENERALITAT CATALANA DE ACEPTAR LA PROLONGACIÓN DE LAS NUCLEARES

El Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA) acusa a la Generalitat catalana de aceptar la prolongación de las centrales nucleares de Cataluña más allá de los 40 años, al introducir un impuesto nuclear sin reclamar el cierre de estas plantas. El debate sobre los impuestos nucleares es una cortina de humo para no hablar del calendario de cierre de las centrales.


La Generalitat catalana ha introducido en sus presupuestos la creación de un impuesto que afectaría a la radiactividad generada por los tres reactores nucleares catalanes: Ascó I y II y Vandellós II en Tarragona. Con este impuesto se espera recaudar 28,29 millones de euros en 2017, que pueden llegar a unos 60 millones de euros anuales.

El MIA, integrado por unas 50 organizaciones portuguesas y españolas, considera que los impuestos nucleares, que gravarían la generación de sustancias radiactivas, no supone un impedimento real para el funcionamiento de las centrales catalanas y significan, de facto, una aceptación de la prolongación del funcionamiento de los tres reactores catalanes más allá de los 40 años, si no se exige su cierre paralelamente a la introducción de los impuestos.

Los permisos de explotación de los dos reactores de Ascó expiran en septiembre de 2021 y cumplen 40 años de funcionamiento en 2023 y 2025, respectivamente. Vandellós II cumple 40 años en 2027 y su permiso de explotación expira en julio de 2020. La industria nuclear española se encuentra en pleno pulso para alargar el funcionamiento del parque nuclear hasta los 60 años. El motivo es claro: las centrales amortizadas producen enormes beneficios que salen del bolsillo e los consumidores. Los tres reactores catalanes producen a sus propietarios casi 3  millones de euros de beneficios netos diarios. De ahí el interés por prolongar el funcionamiento. La recaudación del impuesto estimada para 2017 supondría sólo el importe económico de unos 10 días de funcionamiento de las centrales, absolutamente insuficiente para ser disuasorio.

Los impuestos establecidos por la Generalitat están diseñados para no sufrir la suspensión por parte del Tribunal Constitucional, como ya ha ocurrido en otras ocasiones, como por ejemplo en el caso del Gobierno de Castilla-La Mancha en la época de Bono, que incluso tuvo que devolver parte del dinero recaudado. Contrasta esta suspensión del impuesto castellano-manchego con la aceptación del impuesto instaurado por la Generalitat valenciana en la época del PP, que sigue en vigor en la actualidad. Los gobierno autonómicos no tienen competencias sobre almacenamiento de residuos radiactivos pero sí sobre temas ambientales: el impuesto grava el impacto ambiental de la radiactividad generada por las centrales.

El reconocimiento implícito, en el impuesto de la Generalitat, de que las emisiones rutinarias de los reactores nucleares tienen un impacto sobre la salud, algo largamente denunciado desde el movimiento ecologista, supone un paso adelante respecto a la negación continuada de ese hecho; el que este reconocimiento se realice sólo para cobrar un impuesto, sin considerar las implicaciones para la salud y la seguridad, significa que el paso se da en la dirección equivocada.

El establecimiento de este impuesto por la Generalitat, sin una exigencia simultánea de un calendario de cierre y una presión política sobre el Gobierno español, supone, de facto, la aceptación de la prolongación del funcionamiento del parque nuclear más allá de los 40 años. De alguna forma se acepta que los impactos ambientales generados por las centrales se  pueden remediar con un impuesto que grave dichos impactos, pasando por alto el hecho de que hoy en día es posible proceder al cierre escalonado de las centrales sin que peligre el suministro de electricidad.

Barcelona, Madrid, Lisboa. 11 de enero 2017

 
 
 
VOLVER A INICIO - TORNAR A INICI