sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
7 FAL·LÀCIES DE L'ENERGIA NUCLEAR      -----      7 FALACIAS DE LA ENERGIA NUCLEAR

FAL·LÀCIA 1.- L’energia nuclear és un residu del passat que s’acabarà sola.

FAL·LÀCIA 2.- Amb l'actual programa mundial de construccions de centrals reduït al mínim, o essent inexistent (de moment) en un país com Espanya, l’energia nuclear desapareixerà inevitablement, víctima dels problemes tecnològics i econòmics que ha generat.

FAL·LÀCIA 3.- El camí que han iniciat Alemanya, Bèlgica i Suïssa amb l'aprovació d'un programa de tancament de centrals nuclears per part del govern el seguiran, tard o d’hora, tots els governs amb nuclears.

FAL·LÀCIA 4.- Degut a Fukushima s’ha tornat a obrir el “debat nuclear”.

FAL·LÀCIA 5.- Es poden tancar les centrals nuclears posant-les impostos.

COMENTARI

FAL·LÀCIA 6.- El marc actual d’una economia liberal acabarà tancant les centrals nuclears, ja que són “antieconòmiques”.

FAL·LÀCIA 7.- La “crisi” econòmica acabaran amb l’energia nuclear.
FAL·LÀCIA 1.- L’energia nuclear és un residu del passat que s’acabarà sola.
Existeix un poderós conglomerat d'indústries, bancs, forces polítiques, mitjans de comunicació i elits tecnocràtiques que obtenen beneficis de les centrals nuclears. Es tracta d'un grup que actua incansablement, repetint de moltes maneres diferents les mentides bàsiques de que l'energia nuclear és segura, fiable, neta, econòmica, necessària per combatre el canvi climàtic i per garantir el subministrament elèctric. Aquest moviment, al que anomenarem el “lobby” nuclear, està representat per organismes com el Foro Nuclear, el Fórum Atómico Español, la OIEA, Euratom (a nivell de la UE), i molts altres més; i és específic de la tecnologia nuclear, no existeis en el cas d’altres tecnologies.

Pel seu poder econòmic i polític, aquests organismes tenen molta capacitat d'incidir en els mitjans d'informació. El seu treball continu ha aconseguit en alguns moments que les mentides abans enunciades siguin cregudes per la majoria de la societat. Gairebé han aconseguit fer oblidar Txernòbil, i treballen, amb éxit, per a que s'ignori el que està passant a Fukushima.

L’objectiu del “lobby” nuclear és guanyar temps, mentre planteja fantasies relacionades amb la fusió. En paral·lel, cada dia i cada hora en que les centrals nuclears continuen funcionant augmenta l'enverinament radioactiu del medi ambient, i augmenta el volum de residus radioactius amb els que no se sap què fer. Residus que són un perill avui, i que ho seran durant desenes de milers d'anys.
FAL·LÀCIA 2.- Amb l'actual programa mundial de construccions de centrals reduït al mínim, o essent inexistent (de moment) en un país com Espanya, l’energia nuclear desapareixerà inevitablement, víctima dels problemes tecnològics i econòmics que ha generat.
Quant més de temps passa sense tancar les nuclears que encara funcionen més augmenten els nivells de contaminació radioactiva de l'entorn i els problemes de salut, i més s'incrementa el volum de residus radioactius a gestionar amb les amenaces presents i futures que representen; augmenta també el risc d'accident greu (i de catàstrofe posterior) en unes centrals cada cop més envellides i amb més problemes.

L’allargament del funcionament de les nuclears existents era el veritable objectiu de tot el programa del “renaixement” nuclear anterior a la catàstrofe de Fukushima. L’error és caure en el parany del discurs neoliberal que presenta a les centrals nuclears com “empreses”, quan són el fruit d’una voluntat política recolzada pels estats, una situació que tan sols finalitzarà amb una decisió política.
FAL·LÀCIA 3.- El camí que han iniciat Alemanya, Bèlgica i Suïssa amb l'aprovació d'un programa de tancament de centrals nuclears per part del govern el seguiran, tard o d’hora, tots els governs amb nuclears.
L'activitat organitzada del “lobby” nuclear és la millor garantia de que, passat un temps de l’aprovació del programa de tancament, es comenci a argumentar sobre la “necessitat” de revisar-lo; i en que apareguin tot tipus d'estratègies dilatòries per no aplicar-lo. L'exemple del que va passar amb els programes de Suècia i Alemanya (abans de Fukushima) n'és una prova.

A dos anys del inici de la catàstrofe de Fukushima, no hi ha hagut reacció política: exceptuant els tres casos en Europa (Alemanya, Suïssa i Bèlgica), no s'entreveu un final concret de l'energia nuclear. Això és el resultat del treball minuciós, desenvolupat pel “lobby” nuclear, de control de la informació i de retorn a la situació de resignació social prèvia a Fukushima.

“Tard o d’hora” pot significar, amb les actuals dades mínimes de temps de funcionament que utilitza el “lobby” nuclear (40 anys, sense comptar les demandes d’allargament a 60 anys), l’any 2028 en el cas de Catalunya, també l’any 2028 en el cas de l’estat i l’any 2053 (de moment) a nivell mundial.
FAL·LÀCIA 4.- Degut a Fukushima s’ha tornat a obrir el “debat nuclear”.
Mai no va existir un “debat nuclear” real. El anomenat “debat nuclear” té cinc vessants: la militar, les implicacions ecològiques, les implicacions socials i de salut, les econòmiques i les tecnològiques.

El “lobby” nuclear treballa per a que el discurs nuclear, quan arriba a una confrontació d’opinions (que són poques vegades, i en condicions extremes i controlades), es limiti tan sols a la part econòmica i tecnològica (que és a on hi ha una major capacitat de desinformació i engany). Normalment manipula o censura directament la vessant social del debat, els aspectes de salut i els impactes ecològics, i silencia la part militar. En els últims anys va fer un intent de fer passar l’energia nuclear com una font d’energia “ecològica”.

Des dels seus inicis es va intentar desvincular la vessant militar nuclear de la vessant “civil”, ja que se sap que aquí radica l'error històric de l'energia nuclear. A l'estat espanyol i a Catalunya, aquest vincle, que va ser l’origen real de la construcció de les centrals nuclears, oficialment ja no existeix, la qual cosa facilita silenciar-ne les connexions.

El “lobby” nuclear no amaga l'existència d'un conflicte, el que fa és situar-lo en el terreny que li és més propici: en el debat tecnològic i econòmic, l'únic al qual els mitjans que controlen han atorgat “credibilitat”.

Per això el “lobby” nuclear accepta l'existència d'uns interlocutors crítics reconeguts als que qualifica d’”experts” i “analistes”, i als que atorga credibilitat per debatre amb els seus portaveus, amb la condició de que situin el discurs únicament en el terreny econòmic i tecnològic. Les crítiques fonamentades en els aspectes socials, ecològics i militars, que generen “emocions indesitjables” són rebutjades. Les persones que entren en aquest àmbit són considerades pejorativament com “activistes”, a les que es nega la “solvència” necessària per opinar.
FAL·LÀCIA 5.- Es poden tancar les centrals nuclears posant-les impostos.

A Espanya, el govern de Castella-Lleó porta anys cobrant un impost a la producció elèctrica de la central nuclear de Trillo, en cap moment aquest impost s’ha vist com una mecanisme per retallar el seu funcionament, i sí com una manera de legitimar el seu funcionament.

Suecia té una taxa sobre el KWh nuclear des de 1990 (1), i França planeja crear-ne una per ajudar al desplegament de les energies renovables. En cap cas es plantegen amb la finalitat de tancar les nuclears.

S’argumenta que una taxa que comprengui tots els costos que genera la producció d’origen nuclear implicaria forçosament el tancament de les nuclears. Deixant de banda que qualsevol impost implica una negociació amb el “lobby” nuclear (que mai no acceptarà un impost que el porti al suïcidi econòmic), la pregunta és si té sentit entrar en aquest procés de confrontació econòmica, quan resulta més senzill i coherent aprovar una normativa i un pla de tancament en base a criteris ambientals i socials, amb un suport majoritari de la societat i un treball polític transversal.

(1) http://www.world-nuclear.org/info/Country-Profiles/Countries-O-S/Sweden/#.UkIaun9y1iA

COMENTARI:

De fet, les 7 fal·làcies són variacions del discurs neoliberal aplicat al camp de l’energia. La propaganda neoliberal sobre el “mercat” es presenta com la “solució” futura de tots els problemes que afecten a la humanitat, l’energia nuclear no podia quedar fora de la seva retòrica.

Des del 2008, es demostra contínuament que aquesta propaganda sobre el “mercat” tan sols va adreçada als grups socials subalterns. Mentre que de manera continuada, i més quan han d’afrontar una dificultat creada per les seves actuacions, els defensors del valors suprems del “mercat” ordenen als polítics de torn que facin servir els recursos de l’Estat per mantenir els seu negocis via subvencions, exempcions, rescats i subsidis, a conglomerats “empresarials” que van des de la banca a les grans indústries. L’energia nuclear tampoc no escapa a aquesta hipocresia.
FAL·LÀCIA 6.- El marc actual d’una economia liberal acabarà tancant les centrals nuclears, ja que són “antieconòmiques”.
Les centrals nuclears ni es van construir, ni es van mantenir, ni es van tancant per motius econòmics "de mercat". Una central nuclear és una infraestructura de gran volum (com una autopista, un aeroport, una xarxa ferroviària, un polígon industrial, etc.) que està fora de la lògica empresarial, i que pot romandre com a projecte durant dècades, encara que la seva construcció s’aturi o es demori. A tots els països les nuclears es van construir amb generoses subvencions estatals, es mantenen amb aportacions econòmiques periòdiques a les companyies que les feien funcionar, disfressades de diverses formes (variables de tarifes, compensacions de costos, etc.); i les que es van tancant ho fan per degradació material dels seus components, i per la negativa de l’estat a entrar en un nou cercle de subvencions, i en ocasions per apostes empresarials per tecnologies “noves” també d’impacte elevat, com el “fracking”, a l’hora de demanar subvencions estatals.

Els 400 reactors nuclears que funcionen en el món tenen el suport dels estats a on s’hi troben. Les opcions energètiques no es basen en criteris tecnològics ni econòmics, sinó polítics.
FAL·LÀCIA 7.- La “crisi” econòmica acabarà amb l’energia nuclear.
L’anomenada “crisi” econòmica s'afegeix a la crisi energètica com a excusa per a la pervivència de l'energia nuclear. D'una banda barra el pas a un programa de construccions de noves centrals; però també facilita el discurs fal·laç de que és necessari mantenir en funcionament el màxim de nuclears durant el major període de temps per raons d’ “economia”. Amb tot el que això representa de més contaminació, més residus, més perills d’accident, etc.
 
----- TORNAR A INICI - VOLVER A INICIO
  7 FALACIAS DE LA ENERGIA NUCLEAR

FALACIA 1.- La energía nuclear es un residuo del pasado que acabará sola.

FALACIA 2.- Con el actual programa mundial de construcciones de centrales reducido al mínimo, o siendo inexistente (por el momento) en un país como España, la energía nuclear desaparecerá inevitablemente, víctima de los problemas tecnológicos y económicos que ha generado.

FALACIA 3.- El camino que han iniciado Alemania, Bélgica y Suiza con la aprobación de un programa de cierre de centrales nucleares por parte del gobierno lo seguirán, tarde o temprano, todos los gobiernos con nucleares.

FALACIA 4.- Debido a Fukushima ha vuelto a abrir el"debate nuclear".

FALACIA 5.- Se pueden cerrar les centrales nucleares poniéndoles impuestos.

COMENTARIO

FALACIA 6.- El marco actual de una economía liberal terminará cerrando las centrales nucleares, ya que son "antieconómicas".

FALACIA 7.- La “crisis” económica acabará con la energía nuclear.
FALACIA 1.-La energía nuclear es un residuo del pasado que acabará sola.
Existe un poderoso conglomerado de industrias, bancos, fuerzas políticas, medios de comunicación y élites tecnocráticas que obtienen beneficios de las centrales nucleares. Se trata de un grupo que actúa incansablemente, repitiendo de muchas maneras diferentes las mentiras básicas: que la energía nuclear es segura, fiable, limpia, económica, necesaria para combatir el cambio climático y para garantizar el suministro eléctrico. Este movimiento, al que llamaremos el "lobby"nuclear, está representado por organismos como el Foro Nuclear, el Fórum Atómico Español, la OIEA, Euratom (a nivel de la UE), y muchos otros más, y es específico de la tecnología nuclear, no existe en el caso de otras tecnologías.

Por su poder económico y político, estos organismos tienen mucha capacidad de incidir en los medios de información. Su trabajo continuo ha logrado en algunos momentos que las mentiras antes enunciadas sean creídas por la mayoría de la sociedad. Casi han conseguido hacer olvidar Chernobyl, y trabajan con éxito, para que ignore lo que está pasando en Fukushima.

El objetivo del "lobby"nuclear es ganar tiempo, mientras plantea fantasías relacionadas con la fusión. En paralelo, cada día y cada hora en que las centrales nucleares siguen funcionando aumenta el envenenamiento radiactivo del medio ambiente, y aumenta el volumen de residuos radiactivos con los que no se sabe qué hacer. Residuos que son un peligro hoy, y que lo serán durante decenas de miles de años.
FALACIA 2.-Con el actual programa mundial de construcciones de centrales reducido al mínimo, o siendo inexistente (por el momento) en un país como España, la energía nuclear desaparecerá inevitablemente, víctima de los problemas tecnológicos y económicos que ha generado.
Cuanto más tiempo pasa sin cerrar las nucleares que aún funcionan más aumentan los niveles de contaminación radiactiva del entorno y los problemas de salud, y más se incrementa el volumen de residuos radiactivos a gestionar con las amenazas presentes y futuras que representan; aumenta también el riesgo de accidente grave (y de catástrofe posterior) en unas centrales cada vez más envejecidas y con más problemas.

El alargamiento del funcionamiento de las nucleares existentes era el verdadero objetivo de todo el programa del"renacimiento"nuclear anterior a la catástrofe de Fukushima. El error es caer en la trampa del discurso neoliberal que presenta a las centrales nucleares como"empresas", cuando son el fruto de una voluntad política plasmada en una decisión; una decisión que tan sólo finalizará cuando se de otra decisión política de signo contrario..
FALACIA 3.-El camino que han iniciado Alemania, Bélgica y Suiza con la aprobación de un programa de cierre de centrales nucleares por parte del gobierno lo seguirán, tarde o temprano, todos los gobiernos con nucleares.
La actividad organizada del"lobby"nuclear es la mejor garantía de que, pasado un tiempo de la aprobación del programa de cierre, se empiece a argumentar sobre la"necesidad"de revisarlo, y en que aparezcan todo tipo de estrategias dilatorias para no aplicarlo. El ejemplo de lo que ocurrió con los programas de Suecia y Alemania (antes de Fukushima) es una prueba.

A dos años del inicio de la catástrofe de Fukushima, no ha habido reacción política : exceptuando los tres casos en Europa (Alemania, Suiza y Bélgica), no se vislumbra un final concreto de la energía nuclear. Esto es el resultado del trabajo minucioso, desarrollado por el"lobby"nuclear, de control de la información y de retorno a la situación de resignación social previa a Fukushima.

Por otra parte,"Tarde o temprano"puede significar, con los actuales datos mínimos de tiempo de funcionamiento que utiliza el"lobby"nuclear (40 años, sin contar las demandas de alargamiento a 60 años), el año 2028 en el caso de Cataluña, también el año 2028 en el caso del estado y el año 2053 (de momento) a nivel mundial.
FALACIA 4.-Debido a Fukushima ha vuelto a abrir el"debate nuclear".
Nunca existió un "debate nuclear" real. El llamado "debate nuclear" tiene cinco vertientes : la militar, las implicaciones ecológicas, las implicaciones sociales y de salud, las económicas y las tecnológicas.

El "lobby" nuclear trabaja para que el discurso nuclear, cuando llega a una confrontación de opiniones (que es muy pocas veces, y en condiciones extremas y muy controladas), se limite sólo a la parte económica y tecnológica (que es donde hay una mayor capacidad de desinformación y engaño). Normalmente manipula o censura directamente la vertiente social del debate, los aspectos de salud y los impactos ecológicos, y silencia la parte militar. En los últimos años hizo un intento de hacer pasar la energía nuclear como una fuente de energía "ecológica".

Desde sus inicios se intentó desvincular la vertiente militar nuclear de la vertiente "civil", ya que se sabe que aquí radica el error histórico de la energía nuclear. En España y en Cataluña, este vínculo, que fue el origen real de la construcción de las centrales nucleares, oficialmente ya no existe, lo que facilita silenciar las conexiones.

El"lobby"nuclear no esconde la existencia de un conflicto, lo que hace es situarlo en el terreno que le es más propicio : en el debate tecnológico y económico, el único al que los medios que controlan han otorgado"credibilidad".

Por eso el"lobby"nuclear acepta la existencia de unos interlocutores críticos reconocidos los que califica de "expertos" y "analistas", y los que otorga credibilidad para debatir con sus portavoces, con la condición de que sitúan el discurso únicamente en el terreno económico y tecnológico. Las críticas fundamentadas en los aspectos sociales, ecológicos y militares, que generan "emociones indeseables" son rechazadas. Las personas que entran en este ámbito son consideradas peyorativamente como "activistas", a las que se niega la "solvencia" necesaria para opinar.
FALACIA 5.- Es poden tancar les centrals nuclears posant-les impostos.

En España, el gobierno de Castilla- León lleva años cobrando un impuesto a la producción eléctrica de la central nuclear de Trillo, en ningún momento este impuesto se ha visto como una mecanismo para recortar su funcionamiento, y sí como una forma de legitimar su funcionamiento.

Suecia tiene una tasa sobre el KWh nuclear desde 1990 (1), y Francia planea crear una para ayudar al desarrollo de las energías renovables. En ningún caso se plantean con el fin de cerrar las nucleares.

Se argumenta que una tasa que comprenda todos los costes que genera la producción de origen nuclear implicaría forzosamente el cierre de las nucleares. Dejando de lado que cualquier impuesto implica una negociación con el "lobby"nuclear (que nunca aceptará un impuesto que lo lleve al suicidio económico), la pregunta es si tiene sentido entrar en este proceso de confrontación económica, cuando resulta más sencillo y coherente aprobar una normativa y un plan de cierre en base a criterios ambientales y sociales, con un apoyo mayoritario de la sociedad y un trabajo político transversal.

(1) http://www.world-nuclear.org/info/Country-Profiles/Countries-O-S/Sweden/#.UkIaun9y1iA

COMENTARIO:

De hecho, las 7 falacias son variables del discurso neoliberal aplicado al campo de la energía. El neoliberalismo presenta al "mercado" como la "solución futura" de todos los problemas que afectan a la humanidad, y la energía nuclear no podía quedar fuera de su retórica.

Desde 2008, se demuestra continuamente que esta propaganda sobre el "mercado" tan sólo va dirigida a los grupos sociales subalternos. Mientras que de manera continuada, y más cuando tienen que afrontar una dificultad creada por sus actuaciones, los defensores de los valores supremos del "mercado" ordenan los políticos de turno que utilicen los recursos del Estado para mantener los su negocios vía subvenciones, exenciones, rescates y subsidios, a conglomerados "empresariales" que van desde la banca a las grandes industrias. La energía nuclear tampoco escapa a esta hipocresía
FALACIA 6.- El marco actual de una economía liberal terminará cerrando las centrales nucleares, ya que son "antieconómicas".
Les centrals nuclears ni es van construir, ni es van mantenir, ni es van tancant per motius econòmics "de mercat". Una central nuclear és una infraestructura de gran volum (com una autopista, un aeroport, una xarxa ferroviària, un polígon industrial, etc.) que està fora de la lògica empresarial, i que pot romandre com a projecte durant dècades, encara que la seva construcció s’aturi o es demori. A tots els països les nuclears es van construir amb generoses subvencions estatals, es mantenen amb aportacions econòmiques periòdiques a les companyies que les feien funcionar, disfressades de diverses formes (variables de tarifes, compensacions de costos, etc.); i les que es van tancant ho fan per degradació material dels seus components, i per la negativa de l’estat a entrar en un nou cercle de subvencions, i en ocasions per apostes empresarials per tecnologies “noves” també d’impacte elevat, com el “fracking”, a l’hora de demanar subvencions estatals.

Els 400 reactors nuclears que funcionen en el món tenen el suport dels estats a on s’hi troben. Les opcions energètiques no es basen en criteris tecnològics ni econòmics, sinó polítics.
FALACIA 7.-La"crisis"económica acabarán con la energía nuclear.
La llamada "crisis" económica se añade a la crisis energética como excusa para la pervivencia de la energía nuclear. Por un lado cierra el paso a un programa de construcciones de nuevas centrales, pero también facilita el discurso falaz de que es necesario mantener en funcionamiento el máximo nucleares durante el mayor período de tiempo por razones d’"economía". Con todo lo que ello representa de más contaminación, más residuos, más peligros de accidente, etc.
 TORNAR A INICI - VOLVER A INICIO