sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
TORNAR A ARTICLES
Acabaran “els mercats” amb el funcionament de les centrals nuclears en Espanya?


Convé recordar que a Espanya funcionen 7 reactors nuclears, que el 2013 van generar el 19% de l'energia elèctrica, es tracta de reactors envellits, que van començar a operar entre 1981 i 1987, exposats a múltiples fallides de funcionament, com ho demostra la gran quantitat d'incidències tècniques que es produeixen cada any (39 només en 2013). El risc que succeeixi un episodi de contaminació radioactiva extensa, o l'inici d'una catàstrofe a gran escala, no és menyspreable.

Una catàstrofe nuclear no té comparació amb cap tipus d'accident industrial, o amb una catàstrofe natural; en els 60 anys d'existència de l'energia nuclear civil, al món s'han produït dues catàstrofes d'aquest tipus, la de Txernòbil, iniciada el 1986 a l'antiga Unió Soviètica, marca encara avui l'existència de millone s de persones a tot el món, es tracta de persones afectades per malalties relacionades directament o indirectament amb la radiació, o obligades a desplaçar-se; les seves conseqüències en la vida social i econòmica d'Ucraïna i Bielorússia en els 28 anys passats, són incalculables.

La catàstrofe de Fukushima, iniciada el 2011, acaba, com qui diu, de començar, però el seu abast escapa ja a qualsevol càlcul; han passat tres anys des del seu inici, però encara no se sap quan es podrà accedir als nuclis dels 3 reactors afectats per conèixer el seu estat real de destrucció; per esmentar només un aspecte, cada dia 400 tones d'aigua altament contaminada per elements radioactius s'aboquen a l'oceà Pacífic i, portades pels corrents, es dispersen per tot el món, arribant a multitud de persones a través de les cadenes alimentàries, altres 400 tones s'emmagatzemen en dipòsits sense que ningú sàpiga que fer amb ella.

El més sorprenent és que, segons la indústria nuclear, que ha passat a Txernòbil i Fukushima no s'havia d'haver produït en centenars d'anys, però ja van dos catàstrofes en 60 anys d'existència. Quan i on serà la propera? Amb el major cinisme, els portaveus d'aquesta indústria han passat a valorar una propera catàstrofe nuclear amb els criteris d'un accident industrial qualsevol, és a dir, minimitzant les seves conseqüències, quelcom que va començar fins i tot abans de Fukushima, preparant, d'aquesta manera, a la societat perquè es "s'acostumi" a una possible s it o ació de terror; a la vegada mantenen una intensa campanya per presentar l'electricitat d'origen nuclear com "imprescindible" davant el declivi en l'extracció de combustibles fòssils, i als reactors com una tecnologia que contribueix a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, a la reducció del canvi climàtic.

La publicació, a finals de juliol de 2014, de la vuitena edició de l'informe "The World Nuclear Industry Status Report" (Informe sobre l'estat mundial de la indústria nuclear, d'ara endavant Informe Schneider), dirigit pel consultor i expert energètic internacional Mycle Schneider, ha tornat a Recorda r que la indústria nuclear es troba immersa en un procés de declivi que ve de lluny. Algunes dades: el nombre mundial de reactors en funcionament el juliol de 2014 és de 388, 50 menys que quan, fa 12 anys, es va assolir el màxim històric; la contribució nuclear a la producció mundial d'electricitat, que va arribar a suposar el 17,6% el 1996, va aconseguir el 2013 només el 10,8%; 43 dels reactors que les estadístiques oficials de la indústria nuclear considera n en funcionament porten aturats un mínim d'any i mig; i dels 67 reactors que es consideren "en construcció" al món, 8 porten més de 20 anys "cosntruyéndose", 1 porta 12 anys, i 49 tenen retards en els seus programes que van de sde diversos mesos a diversos anys. I n aquesta línia, i l informe Schneider aporta m és exemples de la decadència nuclear.

Però una lectura atenta d'aquest i nforme mostra que, al costat d'aquest panorama de decrepitud, s'apunten importants amenaces. Per exemple, sorpren que, amb el que està succeint a Fukushima, s'hagin posat en funcionament 4 nous reactors nuclears el 2013 ( 3 a la Xina i 1 a l'Índia), i que en el primer semestre del 2014, s'hagin connectat a la xarxa elèctrica dos més (1 més a la Xina i un altre a l'Argentina), i que s'hagi desconnectat només un (El 2013, i als Estats Units).

Si considerem que, tot i la commoció que suposa Fukushima, només 3 dels 31 països amb centrals nuclears (Alemanya, Bégica i Suïssa, els dos últims amb diverses contradiccions), tenen aprovats programes de tancament ordenat de les mateixes, i que diversos països, entre ells el propi Japó, mantenen estratègies de venda de tecnologia nuclear a Àsia, Orient Mitjà i Amèrica Llatina, podem arribar a la conclusió que la indústria nuclear ha abandonat els ambiciosos projectes d'expansió que va desenvolupar entre 2001 i 2011, però ha posat en marxa una eficaç estratègia de resistència a llarg termini consistent a mantenir la construcció de centrals en països del Tercer Món, i allargar el funcionament de les centrals nuclears operatives fins als 60, i fins i tot els 80 anys a tot arreu.

Els riscos d'aquesta estratègia són molt alts i l'amenaça, en el cas d'Espanya, es consolida; la possibilitat d'una contaminació radioactiva extensa, o d'un accident greu, augmenta en uns mecanismes ja degradats per l'ús. La sensació d'amenaça s'incrementa encara més quan es comprova que l'únic àmbit en què l'informe Schneider apunta vies per a un tancament de centrals nuclears és el de les finances. Els augments de costos de construcció i de funcionament es presenten com el principal punt feble de l'energia nuclear en una "societat de mercat", però resulta que qualsevol persona que conegui mínimament el funcionament de la indústria nuclear sap que els anomenats " mecanismes de mercat "l'afecten ben poc a països com Espanya, i com a prova d'això tenim el cas de Garoña.

NUCLENOR (empresa conjunta d'ENDESA i IBERDROLA) va decidir unilateralment tancar Garoña el desembre de 2012, al setembre del mateix any havia deixat expirar el termini legal per sol·licitar la pròrroga de funcionament més enllà del 2013; la decisió es va fer pública en el marc d'una complexa negociació entre el govern del PP i les principals companyies elèctriques per fixar els marges de beneficis i impostos de les diferents tecnologia s de generació d'electricitat; aquesta decisió de tancament es va considerar sempre com una mesura de pressió, acollint-se a l'ús demagògic que el PP havia fet de la continuïtat de Garoña quan era a l'oposició.

El moviment ecologista i contrari a les nuclears va celebrar, el juliol de 2013 el tancament definitiu de Garoña, malgrat que els rumors sobre les maniobres entre l'empresa i els polítics continuaven. Es va eludir valorar l'aplicació de l'estratègia d'ampliació del funcionament de les centrals a aquest cas, l'anàlisi es va limitar a remarcar els elevats costos que suposava mantenir-la en condicions d'una mínima seguretat de funcionament, i no es va realitzar una avaluació crítica del fet que l'anunci de tancament sorgia de la voluntat dels propietaris, i no de la pressió social.

Doncs bé, al maig de 2014 el govern assumia la voluntat d'ENDESA i IBERDROLA de tornar a obrir Garoña, i el passat 30 de juliol el Consell de Seguretat Nuclear sol·licitava una ampliació de documentació tècnica per a autoritzar la reobertura amb els vots favorables dels consellers del PP, CiU, i una de les representants del PSOE, l'altra consellera del PSOE va formular un vot particular contrari.

Pel que fa necessari tornar a l'Informe Schneider, la importància que els seus autors atorguen als criteris econòmics com determinants per al tancament de les centrals són la millor prova del terreny que la indústria nuclear ha guanyat al camp de la propaganda; realitats quotidianes com la contaminació radioactiva continuada que produeix, les implicacions militars, la impossibilitat d'assegurar l'emmagatzematge dels residus, el risc d'accidents amb abocaments importants de radiació, o l'amenaça de c atástrofes, han desaparegut de l'agenda de debat.

Les mencions de l'Informe Schneider a criteris de les agències de calficación Standard & Poor 's, Moody' so Fitch com a referent s d'autoritat preocupa més que tranquil · litza, és ben conegut el paper que aquestes agències han jugat en l'esclat de la bombolla d'especulació bancària del 2008 i en les polítiques aplicades posterior ment; el que els seus taxes creditícies apareguin destacades a la pàgina 145 de l'Informe contrasta desagradablement amb altres del seu s contingut s, aquells en què s'insinua el rastre de contaminació, sofriment, mort i perills que Fukushima implica.

A la pàgina 24, l'Informe Schneider desplega una gràfica que mostra que, en absència d'activitats futures, l'energia nuclear "s'esvairà" en els pròxims 50 anys; es podría interpretar como una gràfica optimista, però considerant la voluntat de resistència i el poder de la indústria nuclear, les ensenyances de Garoña, i la frivolitat amb que es maneja el possibilitat de la propera catàstrofe nuclear "normal", el més sensat és oblidar d'ella, així com del paper dels "mercats", i treballar per desplear un moviment social d'oposició a les nuclears que faci que els polítics les tanquin com més aviat millor. Això si volem un mínim de tranquil · litat en aquest camp per a nosaltres i els nostres descendents.

Perquè l'origen, el desenvolupament i la continuïtat de l'energia nuclear ha estat des de sempre, i com tants altres casos, un tema polític, i polític serà el seu final, si no arriba abans el nostre.

Per comoditat en la seva lectura s'han suprimit totes les referències que documenten les afirmacions d'aquest article. Aquelles persones interessades en contrastar poden consultar a la pàgina web

REFERÈNCIES