sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
Tornar a INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ENERGIES RENOVABLES
CATALÀ - CASTELLANO
 
LES ENERGIES RENOVABLES I ELS IMPACTES AMBIENTALS

La bondat de les renovables no radica en l'absència total d'impacte, sinó en la reducció comparativa, el que ens permeten guanyar temps per a realitzar una transició energètica que sigui,

1) correctora dels impactes que han provocat, i segueixen provocant, les energies no renovables, i

2) universalizable al conjunt de l'espècie humana, de manera que permeti cobrir les necessitats energètiques bàsiques d'una gran varietat de societats i cultures que els permetin dur una vida digna.

Totes les activitats humanes i, per suposat, totes les formes de producció d’energia provoquen un impacte ambiental. Però ni tots els impactes són iguals, ni tots es perceben de la mateixa manera, llavors ens preguntem: com s’han d’avaluar aquests impactes?

Es tracta d'un procés llarg i complex, i d'un problema que, possiblement, mai podrà ser definit amb absoluta precisió en tots els seus aspectes; però també d'un problema que ens exigeix actuar ja, des del màxim coneixement disponible, amb una aplicació coherent del principi de precaució.

Cada projecte energètic genera impactes locals i globals. Uns impactes són més a prop i es veuen amb facilitat. Són els que afecten el que podem anomenar “petjada ecològica” local. En canvi, unes altres formes de generar i consumir energia tenen impactes molt més greus pels ecosistemes, però es produeixen a distàncies més llunyanes en l’espai i en el temps, en altres llocs i cap al futur, lluny de la capacitat de percepció de l’ull humà.

Desprès d’anys d’ignorar l’existència dels impactes ecològics provocats per l’activitat industrial  la realitat ha acabat imposant-se, i ara es comencen a valorar els impactes de la manera correcta : considerant tot el cicle de vida dels productes. Això implica analitzar,

a) la construcció dels mecanismes que són necessaris per subministrar el producte o el servei (en aquest cas l'energia);

b) les operacions d’instal·lació i posta en funcionament inicial dels mecanismes;

c) el funcionament dels mecanismes al llarg de tota la seva vida útil i el seu rendiment;

d) els impactes derivats del seu desmantellament, de les pròpies operacions, dels residus resultants que generen i del seu tractament final.

Realitzar un estudi del cicle de vida d’aquest tipus és complex i difícil.

El criteri de determinació d’impactes és comparatiu. Per pronunciar-se cal contrapesar els impactes visibles (molt més espectaculars però d’abast més reduït) amb els que no es poden percebre a simple vista (i que sovint tenen un efecte més destructiu), i prendre en consideració la comparació entre els impactes directament locals (molt més fàcils de quantificar) i els impactes globals (més difícils de quantificar però que acaben tornant a nivell local per via indirecta).

Per tant, és també complex trobar criteris comuns a l’hora de comparar diversos tipus d’impacte, molts d’ells de difícil quantificació. Malgrat tot, l’estudi dels impactes partint de l’anàlisi del cicle de vida és la manera més rigorosa d’abordar una transició energètica compatible amb el respecte als ecosistemes que fan possible la pròpia vida.

TORNAR - VOLVER
 
LAS ENERGÍAS RENOVABLES Y LOS IMPACTOS AMBIENTALES

La bondad de las renovables no radica en la ausencia total de impacto, sino en la reducción comparativa, el que nos permiten ganar tiempo para realizar una transición energética que sea,

1) correctora de los impactos que han provocado, y siguen provocando, las energías no renovables, y

2) universalizable al conjunto de la especie humana, de forma que permita cubrir las necesidades energéticas básicas de una gran variedad de sociedades y culturas que los permitan llevar una vida digna.

Todas las actividades humanas y, por supuesto, todas las formas de producción d’energía provocan un impacto ambiental. Pero ni todos los impactos son iguales, ni todos se perciben del mismo modo, entonces nos preguntamos: ¿como se deben evaluar estos impactos?

Se trata de un proceso largo y complejo, y de un problema que, posiblemente, nunca podrá ser definido con absoluta precisión en todos sus aspectos; pero también de un problema que nos exige actuar ya, desde el máximo conocimiento disponible, con una aplicación coherente del principio de precaución.

Cada proyecto energético genera impactos locales y globales . Unos impactos son más cerca y se ven con facilidad. Son los que afectan el que podemos denominar “huella ecológica” local. En cambio, otras formas de generar y consumir energía tienen impactos muy graves por los ecosistemas, pero se producen a distancias más lejanas en l’espacio y en el tiempo, en otros lugares y de cara al futuro, lejos de la capacidad de percepción de l’ojo humano.

Después de años de ignorar la existencia de los impactos ecológicos provocados por la actividad industrial  la realidad ha acabado imponiéndose, y ahora se empiezan a valorar los impactos de la manera correcta : considerando todo el ciclo de vida de los productos. Esto implica analizar,

a) la construcción de los mecanismos que son necesarios por suministrar el producto o el servicio (en este caso la energía);

b) las operaciones d’instalación y posta en funcionamiento inicial de los mecanismos;

c) el funcionamiento de los mecanismos a lo largo de toda su vida útil y su rendimiento;

d) los impactos derivados de su desmantelamiento, de las propias operaciones, de los residuos resultantes que generan y de su tratamiento final.

Realizar un estudio del ciclo de vida d’este tipo es complejo y difícil.

El criterio de determinación de impactos es comparativo. Para pronunciarse hace falta contrapesar los impactos visibles (mucho más espectaculares pero d’alcance más reducido) con los que no se pueden percibir a simple vista (y que a menudo tienen un efecto más destructivo), y tomar en consideración la comparación entre los impactos directamente locales (mucho más fáciles de cuantificar) y los impactos globales (más difíciles de cuantificar pero que acaban volviendo a nivel local por vía indirecta).

Por tanto, es también complejo encontrar criterios comunes a la hora de comparar varios tipos de impacto, muchos de ellos de difícil cuantificación. A pesar de todo, el estudio de los impactos partiendo del análisis del ciclo de vida es la manera más rigurosa de abordar una transición energética compatible con el respeto a los ecosistemas que hacen posible la propia vida.