sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA

TXERNÒBIL 2014 (català)
(versió .doc) - CHERNÓBIL 2014 (castellano) (versión .doc) - TXERNÒBIL 2013 (català) - CHERNÓBIL 2013 (castellano)
Txernòbil 2015 ----- Chernóbil 2015

Declaració ----- Declaración
Txernòbil, Belarus, Catalunya, Espanya ----- Chernóbil, Belarus, Cataluña, España
Nesterenko, Bandajevski, Bielorrusia, Chernóbil, 29 años ----- Nesterenko, Bandajevski, Bielorússia, Txernòbil, 29 anys
El document de Bela Belbeóch ----- El documento de Bela Belbeóch
divendres, 24 d'abril, de 19 a 21 hores, Centre Cívic Parc Sandaru, c/ Buenaventura Muñoz, 21. <M>LINIA 1. ARC DE TRIOMF. BUS. 40, 42, (Almogàvers – Roger de Flor, Pssp Pujades – Parc de la Ciutadella),  “Belarús: més enllà de la zona d'exclusió” acte informatiu i de debat sobre Bielorússia, i reflexionarem sobre què fer amb les 7 centrals atòmiques que funcionen perillosament a Espanya, tres d'elles a Catalunya

RESUMEN DEL DOCUMENTO “LA RESPONSABILIDAD OCCIDENTAL SOBRE LAS CONSECUENCIAS PARA LA SALUD DE LA CATÁSTROFE DE CHERNOBYL EN BIELORRUSIA, UCRANIA Y RUSIA”

por Bella Belbéoch (1998)

Explicació prèvia. El perquè del valor d'un document escrit fa més de 17 anys


Abans de Fukushima (2011), Txernòbil (1986) havia quedat relegat a l'oblit, i després de Fukushima, Txernòbil ha tornat a quedar com una simple referència històrica. Després d'un breu i ridícul debat, a la calor de l'inici de la catàstrofe, sobre si Fukushima era menor, igual, o superior a Txernòbil, debat en què fins i tot es va tractar de modificar l'escala INES de "accidents" nuclears establint un nou nivell, Txernòbil va tornar al limbe en què es troba des de 2001.

Però Txernòbil va significar moltes coses llavors i significa moltes més avui. El 1986, per primera vegada, es va traspassar el límit entre la ficció i la realitat, entre un succés (la fusió del nucli d'un reactor atòmic) que es considerava teòric i poc menys que impossible, a la necessitat de concrecions pràctiques urgents per fer davant del "impossible". Aquestes concrecions van tenir aplicació a Fukushima: superat el desconcert inicial per la magnitud de la catàstrofe, els que es beneficien es l'energia atòmica van desenvolupar una estratègia amb pautes ben definides, ja que Txernòbil els havia donat l'experiència necessària.

Encara que en l'anomenat "Occident", Txernòbil es va presentar com una conseqüència de la negligència burocràtica i la decrepitud tecnològica de l'antiga Unió Soviètica (URSS), i com una cosa que mai podria passar a les societats "occidentals", tan sofisticades tecnològicament, la realitat estava molt lluny d'aquestes fal·làcies i simplificacions historicistes, i els que manen en temes atòmics ho sabien perfectament; l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) va captar des del primer moment les implicacions del que estava passant a Txernòbil, i va decidir intervenir per prevenir complicacions posteriors que poguessin provocar el que eufemísticament es denominen "efectes socials no desitjats".

Un dels aspectes més desconeguts de Txernòbil va ser l'enfrontament entre "experts" i científics. Anomenem "experts" a aquells que van abordar la catàstrofe des dels interessos dictats pel poder, des dels seus càrrecs remunerats en el complex universitari, polític, econòmic i industrial i posats al servei dels interessos atòmics; truquem científics, en canvi, a aquelles persones que des del seu particular camp d'actuació (les institucions, la universitat, la medicina, etc.) van prendre consciència que estaven davant quelcom desconegut en l'experiència humana, cosa que transcendia tot el coneixement disponible fins llavors, i li van donar la màxima.

El paper jugat pels "experts" occidentals en la reconducció (o el silenciament) de les actituds crítiques d'una part de la societat de la URSS de llavors, la que no responia a les pautes culturals hegemòniques a "occident", és el tema d'aquest treball de Bela Belbéoch, enginyera i doctora, esposa del físic i científic Roger Belbéoch, i una de les persones que va afrontar la catàstrofe de Txernòbil com a ésser humà conscient les implicacions socials i ètiques del que estava, i encara està, succeint.

El que aquest treball encara se segueix cantant 17 anys després de la seva publicació, l'última en l'informe del 24 octubre 2014 del ISIS dedicat a la hipòtesi de contaminació radioactiva de l'àrea metropolitana de Tòquio, dóna una idea de la seva importància; del valor de la informació que ofereix sobre el procediment pel qual la "comunitat d'experts" va establir les bases sobre les que avui es "gestiona" una catàstrofe nuclear. Per conèixer l'origen i l'abast d'aquelles decisions cal llegir el document redactat per Bella Belbéoch.

Han passat 29 anys, però Txernòbil segueix marcant avui a milions de persones; a una part amb les seves seqüeles de deformacions, malalties i sofriments, i la resta, als que vivim en territoris amb centrals atòmiques, amb el pes de decisions que es van prendre llavors, i que determinaran la nostra vida si el que es diu "impossible" torna a ser real.

VOLVER A INICIO
 

RESUMEN DEL DOCUMENTO “LA RESPONSABILIDAD OCCIDENTAL SOBRE LAS CONSECUENCIAS PARA LA SALUD DE LA CATÁSTROFE DE CHERNOBYL EN BIELORRUSIA, UCRANIA Y RUSIA”

por Bella Belbéoch (1998)


Explicación previa. El porqué del valor de un documento escrito hace más de 17 años

Antes de Fukushima (2011), Chernóbil (1986) había quedado relegado al olvido, y después de Fukushima, Chernóbil ha vuelto a quedar como una simple referencia histórica. Tras un breve y ridículo debate, al calor del inicio de la catástrofe, sobre si Fukushima era menor, igual, o superior a Chernóbil, debate en el que incluso se trató de modificar la escala INES de “accidentes” nucleares estableciendo un nuevo nivel, Chernobil volvió al limbo en que se halla desde 2001.

Pero Chernóbil significó muchas cosas entonces y significa muchas más hoy. En 1986, por vez primera, se traspasó el límite entre la ficción y la realidad, entre un suceso (la fusión del núcleo de un reactor atómico) que se consideraba teórico y poco menos que imposible, a la necesidad de concreciones prácticas urgentes para hacer frente al “imposible”. Dichas concreciones tuvieron aplicación en Fukushima: superado el desconcierto inicial por la magnitud de la catástrofe, los que se benefician se la energía atómica desarrollaron una estrategia con pautas bien definidas, pues Chernóbil les había dado la experiencia necesaria.

Aunque en el llamado “Occidente”, Chernóbil se presentó como una consecuencia de la negligencia burocrática y la decrepitud tecnológica de la antigua Unión Soviética (URSS), y como algo que nunca podría pasar en las sociedades “occidentales”, tan sofisticadas tecnológicamente, la realidad estaba muy lejos de tales falacias y simplificaciones historicistas, y los que mandan en temas atómicos lo sabían perfectamente; la Organización Internacional de la Energía Atómica (OIEA) captó desde el primer momento las implicaciones de lo que estaba pasando en Chernóbil, y decidió intervenir para prevenir complicaciones posteriores que pudieran provocar lo que eufemísticamente se denominan “efectos sociales no deseados”.

Uno de los aspectos más desconocidos de Chernóbil fue el enfrentamiento entre “expertos” y científicos. Denominemos “expertos” a aquellos que abordaron la catástrofe desde los intereses dictados por el poder, desde sus cargos remunerados en el complejo universitario, político, económico e industrial y puestos al servicio de los intereses atómicos; llamemos científicos, en cambio, a aquellas personas que desde su particular campo de actuación (las instituciones, la universidad, la medicina, etc.) tomaron conciencia de que estaban ante algo desconocido en la experiencia humana, algo que trascendía todo el conocimiento disponible hasta entonces, y le dieron la máxima.

El papel jugado por los “expertos” occidentales en la reconducción (o el silenciamento) de las actitudes críticas de una parte de la sociedad de la URSS de entonces, la que no respondía a las pautas culturales hegemónicas en “occidente”, es el tema de este trabajo de Bela Belbéoch, ingeniera y doctora, esposa del físico y científico Roger Belbéoch, y una de las personas que afrontó la catástrofe de Chernóbil como ser humano consciente las implicaciones sociales y éticas de lo que estaba, y aún está, sucediendo.

El que este trabajo aún se siga citando 17 años después de su publicación, la última en el informe del 24 de octubre de 2014 del ISIS dedicado a la hipótesis de contaminación radioactiva del área metropolitana de Tokio, da una idea de su importancia; del valor de la información que ofrece sobre el procedimiento por el que la “comunidad de expertos” sentó las bases sobre las que hoy se “gestiona” una catástrofe nuclear. Para conocer el origen y el alcance de aquellas decisiones es necesario leer el documento redactado por Bella Belbéoch

Han pasado 29 años, pero Chernóbil sigue marcando hoy a millones de personas; a una parte con sus secuelas de deformaciones, enfermedades y sufrimientos, y al resto, a quienes vivimos en territorios con centrales atómicas, con el peso de decisiones que se tomaron entonces, y que determinarán nuestra vida si lo que se dice “imposible” vuelve a ser real.

 
TORNAR A INICI