sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
- TXERNÒBIL 2015 (català) ----- CHERNÓBIL 2015 (castellano)
- TXERNÒBIL 2014 (català) (versió .doc) ------- CHERNÓBIL 2014 (castellano) (versión .doc)
- TXERNÒBIL 2013 (català) ----- CHERNÓBIL 2013 (castellano)
PRESENTACIÓ ACTE TXERNÒBIL 2016 (30 ANYS) EN FORMAT .pps (4,3 Mb)
INFORME PUBLIC HEALTH IN THE REPUBLIC OF BELARUS (2009 – 2013) Statistical book
Presentació Txernòbil 2016 ----- Presentación Chernóbil 2016
dimarts, 26 d'abril a les 19 hores a DEPANA - martes, 26 de abril a las 19 horas en DEPANA
TORNAR A INICI ---- VOLVER A INICIO

Abans de Fukushima va passar Txernòbil.

RECORDANT I REFLEXIONANT SOBRE ENERGIA ATÒMICA A CATALUNYA I ESPANYA
.

A la 1 i 24 minuts de la matinada del 26 d'abril de 1986 el reactor número 4 de la central atòmica de Txernòbil va explotar. Hauran passat 30 anys, 17 hores i 36 minuts, quan fem l'acte de recordatori de l'inici d'aquesta catàstrofe a Barcelona. Una catàstrofe que encara perdura (i perdurarà) marcant l'existència de milions de persones a Belarus, Ucraïna, Rússia; a tota Europa i el món, amb una seqüel·la de morts i sofriment general que en la majoria de casos no s'atribuiran al que es va iniciar llavors.

El que ha suposat, està suposant i suposarà Txernòbil en termes socials, econòmics i sanitaris ni se sap, ni s'ha sabut, ni se sabrà mai exactament: no és matèria informativa “políticament correcta”. Tan sols podrem fer una aproximació llegint els pocs informes que es fan públics, traient conseqüències de les dades estadístiques, i contrastant-les amb els testimonis però tot això implica investigar; davant la societat només es veurà una gegantina obra d’enginyeria, una cúpula semi cilíndrica de metall i formigó que cobrirà l’edifici esquerdat del reactor i ho amagarà de la vista.

Txernòbil, com Fukushima, ens interpel·la directament. Mostra el veritable rostre d'una tecnologia que tenim molt a prop, en les tres centrals que funcionen a Catalunya, en les altres quatre que funcionen a Espanya, per això, quan arriba “l'aniversari”, cal amagar el seu veritable significat darrera d'un munt d'anècdotes contradictòries i espectacles mediàtics, d'apel·lacions genèriques a la “manca de futur” de l'energia nuclear, tan falses com les apel·lacions als seus “beneficis” per “mitigar” el canvi climàtic, o per “substituir” als combustibles fòssils.

Mentrestant, els que es beneficien de l'energia atòmica recolzen aquestes cortines de fum i van per feina avui: asseguren el funcionament per 60 anys de les centrals que es mantenen actives, asseguren la renovació dels permisos, i procuren que no falli el flux de beneficis econòmics que obtenen dels recursos públics i  de les tarifes que paguem la ciutadania. Per això, fora del molest e inevitable recordatori de cada any, el que més els interessa és el silenci; silenci sobre el que suposa avui Txernòbil, 30 anys desprès; sobre el que està suposant Fukushima des de fa cinc anys, i silenci sobre el que suposen Ascò, Vandellós, Cofrents, Trillo, Almaraz... i Garoña.

Per trencar aquest silenci en la mesura de les nostres capacitats us animem a participar el  proper dimarts, 26 d'abril, a les 19 hores, en una trobada en la que passarem un informe sobre la situació actual a Belarús, Ucraïna, Rússia, i reflexionarem sobre que caldria fer per tancar els 7 reactors atòmics que encara funcionen perillosament a prop nostre. Serà a DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural).

TORNAR A INICI ----- VOLVER A INICIO

Antes de Fukushima sucedió Chernóbil.

RECORDANDO Y REFLEXIONANDO SOBRE ENERGÍA ATÓMICA EN CATALUÑA Y ESPAÑA

A la 1 y 24 minutos de la madrugada del 26 de abril de 1986 el reactor número 4 de la central atómica de Chernobyl explotó. Habrán pasado 30 años, 17 horas y 36 minutos, cuando hacemos el acto de recuerdo del inicio de esta catástrofe en Barcelona. Una catástrofe que aún perdura (y perdurará) marcando la existencia de millones de personas en Belarus, Ucrania, Rusia; en toda Europa y el mundo, con una secuelas de muertes y sufrimiento general que en la mayoría de casos no se atribuirán a lo que se inició entonces.

Lo que ha supuesto, está suponiendo y supondrá Chernobyl en términos sociales, económicos y sanitarios ni se sabe, ni se ha sabido, ni nunca se sabrá exactamente: no es materia informativa "políticamente correcta". Tan sólo podremos hacer una aproximación leyendo los pocos informes que se hacen públicos, sacando consecuencias de los datos estadísticos, y contrastándolas con los testigos, pero todo eso implica investigar; ante la sociedad sólo se verá una gigantesca obra de ingeniería, una cúpula semi cilíndrica de metal y hormigón que cubrirá el edificio agrietado del reactor y lo ocultarà de la vista.

Chernóbil, como Fukushima, nos interpela directamente. Muestra el verdadero rostro de una tecnología que tenemos muy cerca, en las tres centrales que funcionan en Cataluña, en las otras cuatro que funcionan en España; por eso, cuando llega el "aniversario", hay que esconder su verdadero significado detrás de un montón de anécdotas contradictorias y espectáculos mediáticos, de apelaciones genéricas a la "falta de futuro" de la energía nuclear, tan falsas como las apelaciones a sus "beneficios" para "mitigar" el cambio climático o para "sustituir" a los combustibles fósiles.

Mientras tanto, los que se benefician de la energía atómica apoyan estas cortinas de humo y van a lo suyo hoy: aseguran el funcionamiento para 60 años de las centrales que se mantienen activas, aseguran la renovación de los permisos, y procuran que no falle el flujo de beneficios económicos que obtienen de los recursos públicos y de las tarifas que pagamos la ciudadanía. Por ello, fuera del molesto y inevitable recordatorio de cada año, lo que más les interesa es el silencio; silencio sobre lo que supone hoy Chernóbil, 30 años después; sobre lo que está suponiendo Fukushima desde hace cinco años, y silencio sobre lo que suponen Ascò, Vandellós, Cofrentes, Trillo, Almaraz ... y Garoña.

Para romper este silencio en la medida de nuestras capacidades os animamos a participar el próximo martes, 26 de abril, a las 19 horas, en un encuentro en el que pasaremos un informe sobre la situación actual en Belarús, Ucrania, Rusia, y reflexionaremos sobre que habría que hacer para cerrar los 7 reactores atómicos que aún funcionan peligrosamente cerca de nosotros. Será en DEPANA (Liga para la Defensa del Patrimonio Natural).

 

Nesterenko, Bandajevski, Bielorrusia (Belarus), Chernóbil ----- Nesterenko, Bandajevski, Bielorússia (Belarus)

RESUMEN DEL DOCUMENTO “LA RESPONSABILIDAD OCCIDENTAL SOBRE LAS CONSECUENCIAS PARA LA SALUD DE LA CATÁSTROFE DE CHERNOBYL EN BIELORRUSIA, UCRANIA Y RUSIA”
 
TORNAR A INICI