sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
- TXERNÒBIL 2018 - Chernóbil 2018
- TXERNÒBIL 2017 - Chernóbil 2017
- TXERNÒBIL 2016 - Chernóbil 2016
- TXERNÒBIL 2015 -
- TXERNÒBIL 2014 (català) (versió .doc)
- CHERNÓBIL 2014 (castellano) (versión .doc)
- TXERNÒBIL 2013 (català) - CHERNÓBIL 2013 (castellano)
Pàgina general de Txernòbil ----- Página general de Chernóbil
TXERNÒBIL 2019 ----- CHERNÓBIL 2019
 
VOLVER A INICIO
http://www.mientrastanto.org/boletin-179/notas/cuantas-personas-recuerdan-hoy-chernobil

¿Cuantas personas recuerdan hoy Chernóbil?

Han pasado muchos años desde aquella madrugada del 26 de abril de 1986. Sigue un breve recuento de lo que encontramos en fechas recientes? ¿Cuántas personas recuerdan hoy Chernóbil?

Recuerdan Chernóbil las víctimas

Lo recuerdan los familiares de personas muertas, de las que sobreviven enfermas, de las descendientes marcadas por los impactos de la radiación, todas ellas y sus familiares. Pero no sabemos de cuántas personas se trata. ¿Millones, cientos de miles, miles? Es el secreto mejor guardado, oculto bajo capas de desinformación, medias verdades e informes de expertos cuyo contenido ha sido meticulosamente pactado entre la Organización Mundial de la Salud (OMS) y la Asociación Internacional de Energía Atómica (AIEA). El canon se estableció en 2005, y nadie osa cuestionarlo.

Las estadísticas de salud de las poblaciones de Ucrania, Bielorrusia y Rusia han desaparecido de internet. Las luchas por la privatización de los servicios sanitarios en esos países han aumentado la confusión. Han pasado los tiempos de Yablokov, de Vassili y Alexei Nesterenko, de Bandajevski, Preobrazhenskaya, Roger y Bella Belbéoch, etc., de los doctores y científicos que anteponían sus investigaciones a las directrices oficiales; la mayoría ya han muerto y otros han sido silenciados. Se ha producido lo que Bella Belbéoch denunció valerosamente en 1998 [1]: la subordinación de todo el trabajo científico y de investigación médica originado en la Unión Soviética desde 1986 a las directrices de la AIEA.

Recuerdan Chernóbil las agencias de viaje y la industria turística

Frases de una de las promociones de 2019: "Bienvenidos a Chernóbil", "Bienvenidos a la aventura", "Bienvenidos a la odisea", "Bienvenidos a la guerra fría", "Bienvenidos a la ciudad fantasma", "Tu seguridad y comodidad son nuestras prioridades", "Garantía de devolución del 100% del dinero", etc. "Certificado de excelencia"? Sobran los comentarios.

Recuerdan Chernóbil los productores de series o películas

La productora HBO, que se hizo famosa con una serie sobre el drama humano de los supervivientes en Nueva Orleans tras la catástrofe del Katrina, ha estrenado, en marzo de este año, una miniserie sobre Chernóbil. Dada la capacidad de la industria del entretenimiento USA de construir narrativas, de ofrecer visiones atractivas de cualquier realidad, por atroz que sea, mezclando las dosis justas de realismo, idealización, denuncia genérica, humanidad, etc., cabe esperar una versión de primer orden.

Recuerdan Chernóbil los autores de videojuegos? y los jugadores

En 2007, tras varios años de anuncios, se lanzó S.T.A.L.K.E.R: Shadow Of Chernobyl, un videojuego que, con el pretexto de la catástrofe, introduce rigor y conocimiento de lo sucedido a base de francotiradores, mutantes, animales terroríficos producto de la radiactividad, militares asesinos, bandas criminales y agentes sobrenaturales creados por la radiación... El jugador dispara, se esconde, huye, busca y sobrevive. El juego tuvo una enorme difusión y ha dado lugar a varias secuelas; se ha anunciado una nueva versión para 2019.

También recuerdan Chernóbil determinado tipo de científicos

En la campaña anual de propaganda destacan dos clases de conocimiento. El primero de ellos es la "normalización" dentro de la zona de exclusión. Los propagandistas repiten sin cesar que "hay vida" más allá de Chernóbil. Esa vida se presenta en forma de amplios reportajes sobre la colonización por la fauna salvaje de territorios abandonados por las personas; abundan los reportajes ilustrados con profusión de imágenes de animales salvajes que campan "libres". El segundo recurso es la reiteración de que todo es pasado: Chernóbil es un experimento que concluyó hace años; los reportajes y documentales repiten imágenes de destrucción, calles llenas de vegetación y espacios en ruinas, edificios abandonados? y personas viejas que sobreviven en condiciones precarias.

Recuerdan Chernóbil las ONG humanitarias

Sólo en España unas treinta ONG se encargan de organizar la acogida familiar de niñas y niños de Chernóbil durante los meses de verano; en el resto de Europa occidental hay muchas más. Aunque han pasado 33 años, la cantidad de niñas y niños que sufren malnutrición o debilidad achacadas a Chernóbil no se reduce, y provienen de lugares de Rusia, Ucrania y Bielorrusia clasificados como zonas de Chernóbil.

No olvidan Chernóbil los escasos gobiernos, con Cuba a la cabeza, que han prestado y prestan asistencia sanitaria a niñas y niños que padecen secuelas de la catástrofe, aunque las informaciones sobre este tipo de colaboración se vuelven más y más confusas conforme pasan los años.

Y, por supuesto, recuerda Chernóbil la industria nuclear: el seguimiento y control de todo lo que se publica no ha cesado desde 1986.

Chernóbil parece pasado, pero es futuro

La pauta está fijada desde hace más de treinta años: en los días previos a la fecha del aniversario, sobre todo, se recogen testimonios personales entre los habitantes de la zona de exclusión, o cercanos a ella, mezclando casos de "normalidad" y "catástrofe", se busca que se perciba la "normalidad" dentro de la "catástrofe", y viceversa. Los testimonios se complementan con breves apuntes estadísticos de fuentes autorizadas para proyectar una imagen de objetividad.

Hay que evitar a toda costa que se ofrezca un balance global; que se parta de un conjunto de datos contrastado que permita captar la evolución en el tiempo. Por eso se repite, año tras año, el mismo menú informativo recalentado en que se mezclan dosis calculadas de "esperanza" y "desastre"; año tras año, el Foro Chernóbil (OMS y AIEA) vigila que la receta no se altere.

Dos ejemplos. Titular del 26 de abril de 2019: "Visitamos la fauna de Chernóbil 33 años después del accidente nuclear". Cita de un artículo de 2018:

Un informe elaborado en el año 2005 por el Foro Chernobil, un grupo de expertos creado por el Organismo Internacional de Energía Atómica, la OMS y otras agencias de la ONU, indica que de los millones de personas expuestas a la nube radiactiva de Chernobil, unas 4.000 morirán de leucemia y otros tipos de cáncer inducidos por la radiación. El hecho de que esta cifra haya sido recibida con alivio da la medida de los temores suscitados tras el accidente.

Nota

[1] http://sirenovablesnuclearno.org/txernobil/responsabilidadoccidentalChernobil.pdf.

[Miguel Muñiz]

VOLVER A INICIO
 
TORNAR A INICI

Quantes persones recorden avui Txernòbil?

Han passat molts anys des d'aquella matinada del 26 d'abril de 1986. Segueix un breu recompte del que trobem en dates recents? Quantes persones recorden avui Txernòbil?

Recorden Txernòbil les víctimes

Ho recorden els familiars de persones mortes, de les quals sobreviuen malaltes, de les descendents marcades pels impactes de la radiació, totes elles i els seus familiars. Però no sabem de quantes persones es tracta. Milions, centenars de milers, milers? És el secret millor guardat, ocult sota capes de desinformació, mitges veritats i informes d'experts el contingut dels quals ha estat meticulosament pactat entre l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Associació Internacional d'Energia Atòmica (AIEA). El cànon es va establir en 2005, i ningú gosa qüestionar-ho.

Les estadístiques de salut de les poblacions d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia han desaparegut d'internet. Les lluites per la privatització dels serveis sanitaris en aquests països han augmentat la confusió. Han passat els temps de Yablokov, de Vassili i Alexei Nesterenko, de Bandajevski, Preobrazhenskaya, Roger i Bella Belbéoch, etc., dels doctors i científics que anteposaven les seves investigacions a les directrius oficials; la majoria ja han mort i uns altres han estat silenciats. S'ha produït el que Bella Belbéoch va denunciar valerosament en 1998 [1]: la subordinació de tot el treball científic i d'investigació mèdica originat en la Unió Soviètica des de 1986 a les directrius de l'AIEA.

Recorden Txernòbil les agències de viatge i la indústria turística

Frases d'una de les promocions de 2019: "Benvinguts a Txernòbil", "Benvinguts a l'aventura", "Benvinguts a l'odissea", "Benvinguts a la guerra freda", "Benvinguts a la ciutat fantasma", "La teva seguretat i comoditat són les nostres prioritats", "Garantia de devolució del 100% dels diners", etc. "Certificat d'excel·lència"? Sobren els comentaris.

Recorden Txernòbil els productors de sèries o pel·lícules

La productora HBO, que es va fer famosa amb una sèrie sobre el drama humà dels supervivents a Nova Orleans després de la catàstrofe del Katrina, ha estrenat, al març d'aquest any, una miniserie sobre Txernòbil. Donada la capacitat de la indústria de l'entreteniment USA de construir narratives, d'oferir visions atractives de qualsevol realitat, per atroç que sigui, barrejant les dosis justes de realisme, idealització, denúncia genèrica, humanitat, etc., cal esperar una versió de primer ordre.

Recorden Txernòbil els autors de videojocs? i els jugadors

En 2007, després de diversos anys d'anuncis, es va llançarS.T.A.L.K.I.R: Shadow Of Chernobyl, un videojoc que, amb el pretext de la catàstrofe, introdueix rigor i coneixement del succeït a força de franctiradors, mutantes, animals terrorífics producte de la radioactivitat, militars assassins, bandes criminals i agents sobrenaturals creats per la radiació... El jugador dispara, s'amaga, fuig, cerca i sobreviu. El joc va tenir una enorme difusió i ha donat lloc a diverses seqüeles; s'ha anunciat una nova versió per 2019.

També recorden Txernòbil determinat tipus de científics

En la campanya anual de propaganda destaquen dues classes de coneixement. El primer d'ells és la "normalització" dins de la zona d'exclusió. Els propagandistes repeteixen sense parar que "hi ha vida" més enllà de Txernòbil. Aquesta vida es presenta en forma d'amplis reportatges sobre la colonització per la fauna salvatge de territoris abandonats per les persones; abunden els reportatges il·lustrats amb profusió d'imatges d'animals salvatges que campan "lliures". El segon recurs és la reiteració que tot és passat: Txernòbil és un experiment que va concloure fa anys; els reportatges i documentals repeteixen imatges de destrucció, carrers plens de vegetació i espais en ruïnes, edificis abandonats? i persones velles que sobreviuen en condicions precàries.

Recorden Txernòbil les ONG humanitàries

Només a Espanya unes trenta ONG s'encarreguen d'organitzar l'acolliment familiar de nenes i nens de Txernòbil durant els mesos d'estiu; en la resta d'Europa occidental hi ha moltes més. Encara que han passat 33 anys, la quantitat de nenes i nens que sofreixen malnutrició o debilitat atribuïdes a Txernòbil no es redueix, i provenen de llocs de Rússia, Ucraïna i Bielorússia classificats com a zones de Txernòbil.

No obliden Txernòbil els escassos governs, amb Cuba al capdavant, que han prestat i presten assistència sanitària a nenes i nens que pateixen seqüeles de la catàstrofe, encara que les informacions sobre aquest tipus de col·laboració es tornen més i més confuses conforme passen els anys.

I, per descomptat, recorda Txernòbil la indústria nuclear: el seguiment i control de tot el que es publica no ha cessat des de 1986.

Txernòbil sembla passat, però és futur

La pauta està fixada des de fa més de trenta anys: en els dies previs a la data de l'aniversari, sobretot, es recullen testimoniatges personals entre els habitants de la zona d'exclusió, o propers a ella, barrejant casos de "normalitat" i "catàstrofe", es busca que es percebi la "normalitat" dins de la "catàstrofe", i viceversa. Els testimoniatges es complementen amb breus anotacions estadístiques de fonts autoritzades per projectar una imatge d'objectivitat .

Cal evitar costi el que costi que s'ofereixi un balanç global; que es parteixi d'un conjunt de dades contrastat que permeti captar l'evolució en el temps. Per això es repeteix, any rere any, el mateix menú informatiu recalentado en què es barregen dosis calculades de "esperança" i "desastre"; any rere any, el Fòrum Txernòbil (OMS i AIEA) vigila que la recepta no s'alteri.

Dos exemples. Titular del 26 d'abril de 2019: "Visitem la fauna de Txernòbil 33 anys després de l'accident nuclear". Cita d'un article de 2018:

Un informe elaborat l'any 2005 pel Fòrum Chernobil, un grup d'experts creat per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, l'OMS i altres agències de l'ONU, indica que dels milions de persones exposades al núvol radioactiu de Chernobil, unes 4.000 moriran de leucèmia i altres tipus de càncer induïts per la radiació. El fet que aquesta xifra hagi estat rebuda amb alleujament dóna la mesura dels temors suscitats després de l'accident.

Nota

[1] http://sirenovablesnuclearno.org/txernobil/responsabilidadoccidentalchernobil.pdf.

Miguel Muñiz

VOLVER A INICIO