sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
PRESENTACION
CONCEPTES -- SOCIEDAD/TAT INTERNET COLAPSO - COL·LAPSE GEOPOLÍTICA PODER - CONFLICTOS CLIMA - RENOVABLES PRESENTACIÓ
CATALÀ - CASTELLANO
Marxismo y Colapso: INDICE GENERAL ARTÍCULOS ----- REFERENCIAS CIENTÍFICAS
Ecosocialismo versus Marxismo Colapsista (I) . Algunos elementos de la crítica del colapsismo marxista al Ecosocialismo.
Conversación Michael Lowy, Miguel Fuentes y Antonio Turiel (primera parte)
Conversación Michael Lowy, Miguel Fuentes y Antonio Turiel (segunda parte)


Marxismo y Colapso: La última frontera teórica y política de la Revolución

marxismo y colapso


https://www.eldesconcierto.cl/2019/03/09/marxismo-y-colapso-la-ultima-frontera-teorica-y-politica-de-la-revolucion/

Miguel Fuentes 09/03/2019

La Revolución ha muerto. El Socialismo moderno ha fracasado y el comienzo de una era post-moderna de colapso civilizatorio y derrumbe social planetario es inevitable. Tal como en el caso de una enfermedad mortal imposible de detener, nada puede impedir este pronto desenlace. Ni la globalización económica, ni la tecnología o la planificación socialista de la economía pueden ya evitar lo que, si se tiene en cuenta la real gravedad que poseen las actuales crisis ecológica y energética, se presenta hoy como ineludible: el pronto colapso de la sociedad contemporánea.

¡Patrañas!, responderá ante esta afirmación el defensor de la libre competencia. ¡Solamente necesitamos invertir en nuevas tecnologías!¡Derrotismo!, increpará desde la otra vereda el militante marxista. ¡Esto lo solucionamos con la conquista del poder por los trabajadores! ¡Determinismo! ¡Un eco-suicidio planetario es ciertamente posible, dirá el eco-socialista, pero asumir su inevitabilidad es puro pesimismo! ¡Falta de enfoque!, replicará a su vez el defensor del "decrecimiento". ¡Un colapso no tiene porque ser algo negativo, sino que aquel puede ser "administrado" en pos de un modelo alternativo de sociedad, constituyendo entonces una "oportunidad"!

¿Pero es cierto que el peligro de un colapso civilizatorio inminente como efecto de la combinación catastrófica de las contradicciones económicas, sociales y políticas tradicionales del sistema capitalista actual y el avance (ya imparable) de la crisis ecológica, energética y los futuros escenarios de sobrepoblación mundial y escasez planetaria de recursos, puede ser conjurado, esto ya sea mediante el desarrollo tecnológico, la implementación de un sistema económico planificado, el eco-socialismo o el impulso de "modelos alternativos" de sociedad basados en el "decrecimiento"?

Es precisamente para el desarrollo de estas y otras discusiones que nace el sitio web Marxismo y Colapso, teniendo como uno de sus objetivos principales constituir un espacio de información y debate con relación a los problemas existenciales (inmediatos) a los cuales se enfrenta actualmente nuestra especie y la civilización. Una de las tareas de este sitio será así, en primer lugar, informar respecto al estado de la discusión científica alrededor de estas amenazas y sus posibles proyecciones durante el presente siglo, aquello a partir de la difusión de algunos de los más avanzados estudios científicos en torno a las mismas.

Marxismo y Colapso defiende además la necesidad de un nuevo marco estratégico marxista ante el inevitable fenómeno de colapso civilizatorio y extinción humana que ya ha comenzado a avizorarse en el horizonte histórico. Teniendo en cuenta la casi nula elaboración marxista respecto a este peligro, así como también los propios límites del eco-socialismo y los demás referentes de la actual ecología política marxista (muchos de los cuales, si bien comprenden la posibilidad de un colapso civilizatorio inminente, se niegan a aceptarlo como un horizonte histórico-práctico cercano), Marxismo y Colapso se plantea como un espacio para el desarrollo de los jalones teórico-programáticos necesarios para el impulso de un marxismo nuevo: es decir, dotado de un nuevo programa, una nueva teoría y una nueva practica política para la revolución, adaptada para la nueva era histórica (salvaje) que está comenzando a configurarse ante nosotros: esto es, el derrumbe de la civilización, la extinción humana y el mismo "apocalipsis".

Ahora bien, comprendiendo que la adopción de un nuevo marco teórico-programático marxista, adaptado para las condiciones del próximo colapso civilizatorio, no "caerá del cielo" ni se presentará al modo de ningún "viaje intelectual", Marxismo y Colapso busca establecer contacto con las bases militantes y los cuadros dirigentes medios de todas las organizaciones anti-capitalistas existentes en la arena internacional, esto para discutir con aquellas la necesidad imperiosa de imponer el debate colapsista en sus respectivas organizaciones.

Sostenemos aquí que un colapso civilizatorio durante este siglo sería ya inevitable como resultado, como dijimos, de la combinación catastrófica del avance (imparable) de la crisis ecológica, energética y las contradicciones económicas, políticas y sociales tradicionales del modo de producción capitalista en su fase de decadencia absoluta. De acuerdo a esta perspectiva, coherente con la información científica disponible, se habría alcanzado ya un punto de no retorno en el actual proceso de degradación planetaria, la cual habría comenzado a corroer los principales pilares ecológicos de existencia del capitalismo: por ejemplo aquellos que hacen posible el actual nivel de desarrollo de las fuerzas productivas.

esquema interaccion colapso

Infraestructura ecológica del modo de producción capitalista (pasado y presente)

Paralelamente a esta situación de aguda degradación de la "infraestructura eco-social" del modo de producción capitalista, se estaría produciendo asimismo un desarrollo "en tijeras" (irreversible) entre la creciente degeneración socio-ambiental, por un lado, y el avance de un "déficit tecnológico" cada vez más grave para hacerle frente, por otro. Un ejemplo de esto puede encontrarse en la ya marcada incapacidad de los sistemas tecnológicos actuales para limitar los efectos del aumento de las concentraciones de CO2 atmosférico, las cuales habrían alcanzado niveles cercanos a los 410 ppm (una cifra no vista en la Tierra en millones de años), siendo dichos niveles suficientes para asegurar durante las próximas décadas un calentamiento global entre 2 y 3 grados centígrados por sobre la línea de base del siglo XIX.

variaciones temparatura y niveles co2

Niveles actuales de dióxido de carbono en escala geológica

Cabe recordar aquí que, tal como señalan las Naciones Unidas, un calentamiento global superior a los 1.5 grados centígrados se asociaría a una dislocación y derrumbe eco-sistémico planetario generalizado capaz no solamente de empeorar la ya gravísima situación ecológica mundial (caracterizada hoy, entre otras cosas, por la desaparición de más del 60% de las especies salvajes), sino que además gatillar una crisis de recursos básicos y agrícola sin precedentes a nivel internacional. Una muestra de lo anterior es que un calentamiento global entre 2 y 3 grados centígrados bastaría para producir la transformación del Amazonas y muchos otros centros neurálgicos de la biodiversidad terrestre en sabanas o posiblemente desiertos, generando con ello una expansión a gran escala de las áreas inhabitables en todos los continentes.

Otra de las características de la ya mencionada "dinámica en tijeras" entre el agravamiento de la crisis ecológica y el estado de los sistemas tecnológicos radicaría en la progresiva insuficiencia que presentarían los modelos de sociedad alternativos al capitalismo para resolver no sólo el problema de las actuales concentraciones atmosféricas de CO2, sino que además para contener (o revertir) la degeneración de las bases eco-sociales del desarrollo histórico contemporáneo. En el caso del modelo socialista moderno, una muestra de lo anterior sería la ineficacia creciente que tendría la implementación de un sistema económico basado en la planificación y la gestión obrera como vías para satisfacer las necesidades del conjunto de la población mundial, esto por ejemplo ante un escenario de derrumbe agrícola planetario.

Respecto a las posibles "soluciones tecnológicas" a largo plazo ante el problema de las concentraciones atmosféricas de CO2, pueden destacarse aquí las afirmaciones de Hugh Hunt del departamento de ingeniería de la Universidad de Cambridge quien sostiene, entre otras cosas, que serían necesarias todavía muchas décadas antes del desarrollo de tecnologías mínimamente eficaces para la "remoción" (o captura) de concentraciones significativas de CO2 desde la atmósfera. Un ejemplo de lo anterior es que las actuales "plantas procesadoras" de dióxido de carbono no han sido capaces ni siquiera de alcanzar niveles de captura cercanos al millón de toneladas, es decir una cifra muy por debajo de las 35 billones de toneladas emitidas anualmente. Todo esto en momentos en que no dispondríamos de algo más de una década antes de que se alcance el límite catastrófico de los 1.5 grados de calentamiento global fijado por la ONU.

Referencias:

El triunfo de la barbarie

Por un Marxismo Colapsista

CONCEPTOS COLAPSO ANÁLISIS SISTÉMICO DEL COLAPSO (índice) COLAPSISMO : ADAPTACIÓN PROFUNDA
TRANSICIÓN... Y MÁS AÚN Ecosocialismo Colapsismo MÁS APORTACIONES
TORNAR A INICI - VOLVER AL INICIO
 
sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
PRESENTACION
CONCEPTES -- SOCIEDAD/TAT INTERNET COLAPSO - COL·LAPSE GEOPOLÍTICA PODER - CONFLICTOS CLIMA - RENOVABLES PRESENTACIÓ
TORNAR A INICI - VOLVER AL INICIO
Marxisme i Colapse: INDEX GENERAL ARTICLES ----- REFERÈNCIES CIENTÍFIQUES
Ecosocialisme versus Marxisme Colapsista (I) . Alguns elements de la crítica del colapsisme marxista l'Ecosocialisme.
Conversació Michael Lowy, Miguel Fuentes i Antonio Turiel (primera part)
Conversació Michael Lowy, Miguel Fuentes i Antonio Turiel (segunda part)


Marxisme i Col·lapse: L'última frontera teòrica i política de la Revolució

marxisme i col·lapse


https://www.eldesconcierto.cl/2019/03/09/marxismo-y-colapso-la-ultima-frontera-teorica-y-politica-de-la-revolucion/

Miguel Fuentes 2019.03.09

La Revolució ha mort. El Socialisme modern ha fracassat i el començament d'una era postmoderna de col·lapse civilitzatori i ensorrament social planetari és inevitable. Tal com en el cas d'una malaltia mortal impossible d'aturar, res pot impedir aquest aviat desenllaç. Ni la globalització econòmica, ni la tecnologia o la planificació socialista de l'economia poden ja evitar el que, si es té en compte la real gravetat que posseeixen les actuals crisis ecològica i energètica, es presenta avui com ineludible: l'aviat col·lapse de la societat contemporània.

¡Faules! , Respondrà davant aquesta afirmació el defensor de la lliure competència. 'Només ens cal invertir en noves tecnologies! ¡Derrotisme! , Increparà des de l'altra sendera el militant marxista. Això ho solucionem amb la conquesta de el poder pels treballadors! ¡Determinisme! Un eco-suïcidi planetari és certament possible, dirà l'eco-socialista, però assumir la seva inevitabilitat és pur pessimisme! Falta d'enfocament! , Replicarà al seu torn el defensor del "decreixement". Un col·lapse no té perquè ser una cosa negativa, sinó que aquell pot ser "administrat" darrere d'un model alternatiu de societat, constituint llavors una "oportunitat"!

Però és cert que el perill d'un col·lapse civilitzatori imminent com a efecte de la combinació catastròfica de les contradiccions econòmiques, socials i polítiques tradicionals de el sistema capitalista actual i l'avanç (ja imparable) de la crisi ecològica, energètica i els futurs escenaris de sobrepoblació mundial i escassetat planetària de recursos, pot ser conjurat, això ja sigui mitjançant el desenvolupament tecnològic, la implementació d'un sistema econòmic planificat, l'eco-socialisme o l'impuls de "models alternatius" de societat basats en el "decreixement"?

És precisament per al desenvolupament d'aquestes i altres discussions que neix el lloc web Marxisme i Col·lapse, tenint com un dels seus objectius principals constituir un espai d'informació i debat amb relació als problemes existencials (immediats) als quals s'enfronta actualment la nostra espècie i la civilització. Una de les tasques d'aquest lloc serà així, en primer lloc, informar respecte a l'estat de la discussió científica al voltant d'aquestes amenaces i els seus possibles projeccions durant el present segle, allò a partir de la difusió d'alguns dels més avançats estudis científics en voltant de les mateixes.

Marxisme i Col·lapse defensa a més la necessitat d'un nou marc estratègic marxista davant l'inevitable fenomen de col·lapse civilitzatori i extinció humana que ja ha començat a avizorarse a l'horitzó històric. Tenint en compte la gairebé nul·la elaboració marxista que fa a aquest perill, així com també els propis límits de l'eco-socialisme i els altres referents de l'actual ecologia política marxista (molts dels quals, si bé comprenen la possibilitat d'un col·lapse civilitzatori imminent, es neguen a acceptar-ho com un horitzó històric-pràctic proper), marxisme i Col·lapse es planteja com un espai per al desenvolupament de les fites teòric-programàtics necessaris per a l'impuls d'un marxisme nou: és a dir, dotat d'un nou programa, una nova teoria i una nova pràctica política per a la revolució, adaptada per a la nova era històrica (salvatge) que està començant a configurar-se davant nostre: és a dir, l'ensorrament de la civilització, l'extinció humana i el mateix "apocalipsi".

Ara bé, comprenent que l'adopció d'un nou marc teòric-programàtic marxista, adaptat per a les condicions de ve col·lapse civilitzatori, no "caurà de el cel" ni es presentarà a la manera de cap "viatge intel·lectual", Marxisme i Col·lapse busca establir contacte amb les bases militants i els quadres dirigents mitjans de totes les organitzacions anti-capitalistes existents en l'arena internacional, això per discutir amb aquelles la necessitat imperiosa d'imposar el debat colapsista en les seves respectives organitzacions.

Sostenim aquí que un col·lapse civilitzatori durant aquest segle seria ja inevitable com a resultat, com hem dit, de la combinació catastròfica de l'avanç (imparable) de la crisi ecològica, energètica i les contradiccions econòmiques, polítiques i socials tradicionals de la manera de producció capitalista en la seva fase de decadència absoluta. D'acord a aquesta perspectiva, coherent amb la informació científica disponible, s'hauria aconseguit ja un punt de no retorn en l'actual procés de degradació planetària, la qual hauria començat a corroir els principals pilars ecològics d'existència de l'capitalisme: per exemple aquells que fan possible l'actual nivell de desenvolupament de les forces productives.

esquema interacció col·lapse

Infraestructura ecològica de la manera de producció capitalista (passat i present)

Paral·lelament a aquesta situació d'aguda degradació de la "infraestructura eco-social" de la manera de producció capitalista, s'estaria produint així mateix un desenvolupament "a tisores" (irreversible) entre la creixent degeneració socioambiental, d'una banda, i l'avanç de un "dèficit tecnològic" cada vegada més greu per fer-hi front, de l'altra. Un exemple d'això pot trobar-se en la ja marcada incapacitat dels sistemes tecnològics actuals per limitar els efectes de l'augment de les concentracions de CO2 atmosfèric, les quals haurien arribat a nivells propers als 410 ppm (una xifra no vista a la Terra en milions de anys), sent aquests nivells suficients per assegurar durant les pròximes dècades un escalfament global entre 2 i 3 graus centígrads per sobre la línia de base de segle XIX.

variacions temparatura i nivells co2

Nivells actuals de diòxid de carboni en escala geològica

Cal recordar aquí que, tal com assenyalen les Nacions Unides, un escalfament global superior als 1.5 graus centígrads s'associaria a una dislocació i ensorrament eco-sistèmic planetari generalitzat capaç no només d'empitjorar la ja gravíssima situació ecològica mundial (caracteritzada avui, entre altres coses, per la desaparició de més de l'60% de les espècies salvatges), sinó que a més gatillar una crisi de recursos bàsics i agrícola sense precedents a nivell internacional. Una mostra d'això és que un escalfament global entre 2 i 3 graus centígrads n'hi hauria prou per produir la transformació de l'Amazones i molts altres centres neuràlgics de la biodiversitat terrestre en llençols o possiblement deserts, generant amb això una expansió a gran escala de les àrees inhabitables en tots els continents.

Una altra de les característiques de la ja esmentada "dinàmica en tisores" entre l'agreujament de la crisi ecològica i l'estat dels sistemes tecnològics rauria en la progressiva insuficiència que presentarien els models de societat alternatius a l'capitalisme per resoldre no només el problema de les actuals concentracions atmosfèriques de CO2, sinó que a més per contenir (o revertir) la degeneració de les bases eco-socials de el desenvolupament històric contemporani. En el cas de el model socialista modern, una mostra de l'anterior seria la ineficàcia creixent que tindria la implementació d'un sistema econòmic basat en la planificació i la gestió obrera com a vies per satisfer les necessitats del conjunt de la població mundial, això per exemple davant un escenari d'enfonsament agrícola planetari.

Pel que fa a les possibles "solucions tecnològiques" a llarg termini davant el problema de les concentracions atmosfèriques de CO2, poden destacar-se aquí les afirmacions d'Hugh Hunt de el departament d'enginyeria de la Universitat de Cambridge qui sosté, entre altres coses, que serien necessàries encara moltes dècades abans el desenvolupament de tecnologies mínimament eficaços per a la "remoció" (o captura) de concentracions significatives de CO2 des de l'atmosfera. Un exemple de l'anterior és que les actuals "plantes processadores" de diòxid de carboni no han estat capaços ni tan sols d'assolir nivells de captura a prop de el milió de tones, és a dir una xifra molt per sota de les 35 bilions de tones emeses anualment. Tot això en moments en què no disposaríem d'una mica més d'una dècada abans que s'arribi al límit catastròfic dels 1.5 graus d'escalfament global fixat per l'ONU.

referències:

El triomf de la barbàrie

D'un Marxisme Colapsista

CONCEPTES COLAPSE ANÁLISIS SISTÉMICO DEL COLAPSO (índice) COLAPSISME : ADAPTACIÓ PROFUNDA
TRANSICIÓ... I ENCARA MÉS Ecosocialisme i Colapsisme MÉS APORTACIONS
 
TORNAR A INICI - VOLVER AL INICIO