sí renovables nuclear no PORTADA
NUCLEAR cat - cast
RENOVABLES
ESTALVI - AHORRO EFICIÈNCIA ENLLAÇOS-ENLACES LECTURES A EUROPA - AL MÓN A ESPANYA A CATALUNYA
CATALÀ - CASTELLANO
 
No és rica la persona que en té molt, sinó la que necessita poc” Ghandi.

SOBRE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA: 11 TESIS A TENIR EN COMPTE

+ L'energia està estretament vinculada a qüestions de poder econòmic, de poder polític i de control social.

+ La desigualtat social en la disponibilitat d'energia per realitzar treballs, obtenir aliments i oferir
serveis és la base de l'actual model. Mantenir i aprofundir aquesta desigualtat és la premisa amb la que es treballa des dels poders per realitzat la transició des del sistema energètic actual.

+ L'energia és molt més que els serveis energètics que necessitem (llum, calor, fred, informació i mobilitat). També s'hi troba concentrada en les coses que ens envolten (els aliments que mengem i la roba que vestim, l'ordinador amb el que estic llegint aquest text, el vehicle en que em desplaço, etc.).

+ Els propis sistemes generadors d'energia necessiten també d'un consum energètic per a la seva fabricació, transport, muntatge, manteniment i reposició (la mitjana de vida d'un sistema de generació d'energia oscil·la al voltant dels 20 anys, en el millor dels casos). Aquesta tesi també s'aplica a les tecnologies renovables. Tots els sistemes descansen actualment sobre el petroli i el gas com a principals fonts energètiques.

+ L'energia final que consumim en bens i serveis és tan sols una fracció de l'energia primària que s'ha gastat en produir-la. Per exemple, en el cas de l'automòbil, la relació entre el poder calorífic del combustible i el desplaçament no arriba al 10 - 15%, o sigui que, segons el tipus de vehicle, entre el 85 i el 90% del poder del combustible es dissipa en forma de calor; en el cas de les centrals tèrmiques de cicle combinat amb cogeneració (el sistema més eficient de produir electricitat) s'arriba a un 70 - 75%, és a dir, que entre un 25 - 30% de l'energia es perd en forma de calor residual. Fer els càlculs sobre la demanda final implica comptar amb una producció primària molt més considerable.

+ Amb una població elevada, mantenir un nivell mínim de benestar implica el consum de grans quantitats d'energia, encara que s'apliquin les mesures tècniques més radicals d'estalvi i eficiència, i no tingui efecte la Paradoxa de Jevons.

Per exemple, amb un 50% global de reducció del consum significaria, en el cas de Catalunya, i encara que s’aturi el creixement del consum elèctric en les dades de l’any 2003, implicaria, tan sols en electricitat, generar uns 21.500 GWh de consum final.

+ Un model energètic basat en estalvi, eficiència i 100% renovable implica un sistema de generació molt més complex que l'actual a nivell tècnic i territorial (en producció d'equipaments, bens i serveis, en aprofitament dels recursos, i en garanties de seguretat en cas de fallides). Un sistema així, amb combinacions de múltiples tecnologies i xarxes de distribució descentralitzades i centralitzades (fugint de la fàcil retòrica de la descentralització total), implica moltes intervencions, processos massius de fabricació d’equipaments, moviment de recursos, etc. Els canvis de fons en totes les infrastructures de producció, distribució, transport, consum, etc., també porta aparellat un impacte ambiental que cal assumir, i un consum energètic que cal quantificar.

+ Actualment l'energia és un concepte difús bassat en l'ocultació. Cal investigar a fons, per relacionar el consum energètic directe i indirecte amb efectes materials concrets : residus abocats a l'aire, l'aigua i la terra; substàncies artificials abocades al medi, que entren en el cicle vital de plantes, animals i persones alterant-lo; canvis en el clima, etc. La ocultació sistemàtica de l'impacte real de la producció i el consum d'energia ha generat tota una mentalitat social.

+ Un model energètic sostenible trenca amb aquesta ocultació i l'hi dona la volta: a on havia una producció de poques centrals potents amb enormes impactes ambientals globals però invisibles, apareixen multitud de punts de poca potència amb impactes locals petits però perceptibles; a on havia una concentració territorial de la producció, apareix una dispersió territorial que es visualitza en multitud de sistemes de generació adaptats a les potencialitats d'aprofitament i a les necessitats de serveis: aerogeneradors, plaques solars, plantes d'aprofitament de la biomassa, dipòsits de metanització, etc., escampats per tot arreu; a on la generació d'energia es feia amb recursos remots, apareix la necessitat de produir al lloc a on es troba el recurs; a on només es consideraven tres tecnologies de producció d'energia elèctrica (nuclear, tèrmica i hidraúlica) apareixen multitud de tecnologies directes i moltes altres de mixtes; a on havia una ocupació del territori invisible, globalitzada i remota apareix el veritable cost energètic en termes de ocupació territorial visible, concreta i propera.

Un model energètic sostenible fa visible el que estava amagat i, per tant, xoca amb una mentalitat en la que el consum d'energia i també la preservació de l'entorn es plantegen de manera abstracta, sense relacionar-la amb la nostra manera de viure i consumir.

+ Existeix un problema igualitari, un model energètic sostenible ha de ser generalitzable a escala mundial. Per motius d'equitat, justícia i humanitat, i també per una raó ecològica elemental. Un model que redueixi els impactes sobre la biosfera dels països rics, però que estigui basat en l'explotació, la desigualtat i la transferència d'impactes a nivell planetari no és cap entelèquia, és la hipòtesi de futur de la transició amb la que treballen els defensors de l'actual estat de coses.

+ Actualment només es consideren els impactes ambientals en relació amb les energies renovables. No es consideren els impactes ambientals relacionats amb l’actual consum d'energia fòssil i nuclear. Com a molt, es limiten als impactes directes, que són fàcils de percebre. En canvi, els que es donen a nivell global i difús, que són els més greus, però que només es poden detectar mitjançant investigació i tecnologia, preocupen poc. Tan sols una minoria considera els impactes ambientals en termes de cicle de vida de la tecnologia.

TORNAR - VOLVER
 
"No es rica la persona que tiene mucho, sino la que necesita poco" Ghandi.

SOBRE LA TRANSICIÓN ENERGÉTICA: 11 TESIS A TENER EN CUENTA

+ La energía está estrechamente vinculada a cuestiones de poder económico, de poder político y de control social.

+ La desigualdad social en la disponibilidad de energía por realizar trabajos, obtener alimentos y ofrecer
servicios es la base del actual modelo. Mantener y profundizar esta desigualdad es la premisa con la que se trabaja desde los poderes por realizado la transición desde el sistema energético actual.

+ La energía es mucho más que los servicios energéticos que necesitamos (luz, calor, frío, información y movilidad). También se encuentra concentrada en las cosas que nos rodean (los alimentos que comemos y la ropa que vestimos, el ordenador con el que estoy leyendo este texto, el vehículo en que me desplazo, etc.).

+ Los propios sistemas generadores de energía necesitan también de un consumo energético para su fabricación, transporte, montaje, mantenimiento y reposición (la media de vida de un sistema de generación de energía oscila alrededor de los 20 años, en el mejor de los casos). Esta tesis también se aplica a las tecnologías renovables. Todos los sistemas descansan actualmente sobre el petróleo y el gas como principales fuentes energéticas.

+ La energía final que consumimos en corderos y servicios es tan sólo una fracción de la energía primaria que se ha gastado en producirla. Por ejemplo, en el caso del automóvil, la relación entre el poder calorífic del combustible y el desplazamiento no llega al 10 - 15%, o sea que, según el tipo de vehículo, entre el 85 y el 90% del poder del combustible se disipa en forma de calor; en el caso de las centrales térmicas de ciclo combinado con cogeneració (el sistema más eficiente de producir electricidad) se llega a un 70 - 75%, es decir , que entre un 25 - 30% de la energía se pierdo en forma de calor residual. Hacer los cálculos sobre la demanda final implica contar con una producción primaria mucho más considerable.

+ Con una población elevada, mantener un nivel mínimo de bienestar implica el consumo de grandes cantidades de energía, aunque se apliquen las medidas técnicas más radicales de ahorro y eficiencia, y no tenga efecto la Paradoja de Jevons.

Por ejemplo, con un 50% global de reducción del consumo significaría, en el caso de Catalunya, y aunque s’pare el crecimiento del consumo eléctrico en los datos de l’año 2003, implicaría, tan sólo en electricidad, generar unos 21.500 GWh de consumo final.

+ Un modelo energético basado en ahorro, eficiencia y 100% renovable implica un sistema de generación muy complejo que el actual a nivel técnico y territorial (en producción de equipamientos, corderos y servicios en aprovechamiento de los recursos, y en garantías de seguridad en caso de quiebras . Un sistema así, con combinaciones de múltiples tecnologías y redes de distribución descentralizadas y centralizadas (huyendo de la fácil retórica de la descentralización total), implica muchas intervenciones, procesos masivos de fabricación d’equipamientos, movimiento de recursos, etc. Los cambios de fondos en todas las infrastructures de producción, distribución, transporte, consumo, etc., también trae emparejado un impacto ambiental que hace falta asumir, y un consumo energético que hace falta cuantificar.

+ Actualmente la energía es un concepto difuso bassat en la ocultación. Hace falta investigar a fondo, por relacionar el consumo energético directo e indirecto con efectos materiales concretos : residuos abocados al aire, el agua y la tierra; substanciassustancias artificiales abocadas al medi, que entran en el ciclo vital de plantas, animales y personas alterándolo; cambios en el clima, etc. La ocultación sistemática del impacto real de la producción y el consumo de energía ha generado toda una mentalidad social.

+ Un modelo energético sostenible rompe con esta ocultación y se lo mujer la vuelta: donde había una producción de pocas centrales potentes con enormes impactos ambientales globales pero invisibles, aparecen multitud de puntos de poca potencia con impactos locales pequeños pero perceptibles; donde había una concentración territorial de la producción, aparece una dispersión territorial que se visualiza en multitud de sistemas de generación adaptados a las potencialidades de aprovechamiento y a las necesidades de servicios: aerogeneradors, placas solares, plantas de aprovechamiento de la biomasa, depósitos de metanització, etc., desperdigados por todo por todas partes; donde la generación de energía se hacía con recursos remotos, aparece la necesidad de producir al lugar donde se encuentra el recurso; donde sólo se consideraban tres tecnologías de producción de energía eléctrica (nuclear, térmica y hidraúlica) aparecen multitud de tecnologías directas y otras muchas de mixtas; donde había una ocupación del territorio invisible, globalizada y remota aparece el verdadero coste energético en términos de ocupación territorial visible, concreta y próxima.

Un modelo energético sostenible hace visible el que estaba escondido y, por lo tanto, choca con una mentalidad en la que el consumo de energía y también la preservación del entorno se plantean de manera abstracta, sin relacionarla con nuestra manera de vivir y consumir.

+ Existe un problema igualitario, un modelo energético sostenible debe ser generalitzable a escalera mundial. Por motivos de equidad, justicia y humanidad, y también por una razón ecológica elemental. Un modelo que reduzca los impactos sobre la biosfera de los países ricos, pero que esté basado en la explotación, la desigualdad y la transferencia de impactos a nivel planetario no es ninguna entelequia, es la hipótesis de futuro de la transición con la que trabajan los defensores del actual estado de cosas.

+ Actualmente sólo se consideran los impactos ambientales en relación con las energías renovables. No se consideran los impactos ambientales relacionados con l’actual consumo de energía fósil y nuclear. Como mucho, se limitan a los impactos directas, que son fáciles de percibir. En cambio, los que se dan a nivel global y difuso, que son los más graves, pero que sólo se pueden detectar mediante investigación y tecnología preocupan poco. Tan sólo una minoría considera los impactos ambientales en términos de ciclo de vida de la tecnología.